DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARABASSA (i sa var. carbassa). f.
I. Fruit d'algunes plantes brioniàcies dels gèneres Cucurbita i Lagenaria, usat com a comestible per a persones o animals i per a la formació de diferents recipients de líquids; cast. calabaza. Quintal de gra de carabassa, Leuda Coll. 1249. Grans de carabaces, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Son estornells de carabassa, Metge Somni iv. No portau taça ni carabaça, Spill 948. Y aquell que pren uiuda beu ab carabaça, Viudes Donz. 264. Color de carabassa: color groc vermellós, com el que sol tenir el dit fruit quan és madur. Hi ha moltes denominacions de la carabassa, segons les seves espècies i varietats. Les principals són: a)   Carabassa de rabequet (Cat.) o carabassa de menjar (Cat.) o carabassa de peça (Val.): és l'espècie Cucurbita máxima Duch. Té els troncs molt llargs, gruixats, pelosos; les fulles acorades, un poc lobades; les flors llargament pedunculades i el peduncle fistulós; el fruit rodó o llarguer, de dimensions variables, però generalment d'un a tres pams de diàmetre. Entre les seves varietats hi ha la carabassa mallorquina (C. maxima, var. viridis), que fa el fruit molt gros i quan és madur és buit, la carabassa d'Egipte (C. maxima, var. subrotunda), que és la més grossa de totes, quasi rodona (cast. calabaza totanera), i la carabassa de cap i carabassó (C. maxima, var. oblonga), que té el fruit llarguer (Tortosa).—b) Carabassa de menjar (Mall.). o carabassa patatera (Cat.): és l'espècie Cucurbita pepo, de fulles acorades-obtuses, lobulado-denticulades, i fruit llis. És la carabassa comuna de Mallorca.—c)   Carabassa de vi o carabassa vinatera o vinera, o carabassa de vinar, o carabassa de pelegrí: és l'espècie Lagenaria vulgaris Ser.; és llenyosa i forma dues panxes unides per un coll estret, o bé consta d'una sola panxa i un coll llarguer. Serveix per dur vi o aigua, i també s'empra buida com a surador per banyar-se les persones que no saben nedar.—d)   Carabassa de turbant: és l'espècie Cucurbita melopepo L., i es distingeix per tenir la part superior més ampla que la inferior, a la qual sembla enrevoltar com una gran anella.—e)   Carabassa de cabell d'àngel: és l'espècie Cucurbita citrullus, var. pasteca. És grossa, oval o subglobulosa, i per dins fa uns filaments anomenats cabells d'àngel que són molt bons per fer confitura.—f) Carabassa abellera (beiera): és llarguera, molt grossa; untada de llimona per dins, serveix per recollir hi eixams d'abelles (St. Antoni d'Eiv.). Sobre aquesta utilització de carabasses pels apicultors, ja dóna indicis el llibre de les «Costums de Tortosa», del segle XIII: Colomers negu no trenc, ne abeylars atressi, ne prenguen los coloms ab rets ne ab laces ne ab negun altre giyn, ne les abeles dels abeylars d'algu encloure en carabaçes ne en negun altre vexel, Cost. Tort. III, xii, 3.—g) Carabassa baconera (Tortosa, Llucena), o carabassa porquina (Vic, Gandia, Alcoi, Alacant), o carabassa de porc (Mall.): és molt grossa, groga, i la donen a menjar als porcs.—h) Carabassa bomba: és alteta, vermella per dins i bragada de verd i vermell per fora, i té bon gust (Manacor).—i) Carabassa de cul de morter: és grossa, aplanada, amb el cul molt ample; és vermella per dins i bragada de verd i vermell per fora (Manacor).—j) Carabassa de ferro: és llisa i forta, vermella per dins, i bona per menjar (Vic.)—k) Carabassa de formatge: és grosseta, ben vermella a la part de baix, i per damunt és aplanada i sembla una peça de formatge (Mall.).—l) Carabassa de genoll: és una varietat de carabassa un poc torta, que sembla un genoll (Blanes). Probablement és la mateixa que a Mallorca es diu carabassa de jou.—ll) Carabassa de la botja: és una varietat de poca grossària (Llucena).—m) Carabassa d'embuts: és de mànec molt llarg, i tallada per la part ampla serveix d'embut (Priorat).—n) Carabassa de quaranta dies: és menuda i llargueta, verda i vermellosa, i madura pel juny (Alcoi).—o) Carabassa fornera: la que solen torrar en el forn per menjar-la les persones (Alacant).—p) Carabassa gitana: és grossíssima, tant que alguna pesa deu arroves; és verda amb ratlles blanques; té bon gust, i madura per l'octubre (Alcoi).—q) Carabassa panesca: és rodona, de color cendrós, agallonada (que fa gallons) i molt bona, que serveix per fer bunyols per Nadal (Gandia).—r) Carabassa salera: la que s'empra per salar (Cat.).—s) Carabassa violina: és llarguera, bona, de color blanc o vermell; la vermella l'han de menjar granada; la blanca cal menjar-la tendra (Manacor).—t) Carabassa moltonenca: és llarga tota d'una peça (Tortosa).—u) Carabassa de caçar: és prima i llarga, semblant a una albergínia, i la duen els caçadors per portar la pólvora (Mall.).—v) Carabassa santa: arnadí; guisat de carabassa amb sucre, canyella i ametlles, que es fa per Setmana Santa (Cullera).
II. || 1. Buidador de bugada, compost d'un fruit de carabassera unit a un mànec llarg, que serveix per treure el lleixiu de la caldera i tirar-lo dins el cossi (Mall.).
|| 2. Recipient per a líquids, de forma semblant a una carabassa vinatera. Una carabaça oliera et cetrilla, doc. segle XIV (arx. de Montblanc). Una carabassa oliera petita, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Una carabaça de vidre blava, inv. publicat en «La Veu de Montserrat», 1886, p. 360.
|| 3. Canó de fusta tornejada on es guardava el tabac en pols (Aguiló Dicc.).
|| 4. nàut. Peça d'alzina de forma quasi cilíndrica, de devés dos pams d'altària per mig pam de gruixa, i que prop de cada extrem té un ull amb corriola vertical, posats en tal forma que un passa de davant a darrera, i l'altre passa de costat a costat, de manera que les dues corrioles queden respectivament en posició transversal; no té estrop ni anella ni ganxo, i serveix per a la maniobra de vela (Palma).
|| 5. Tros de pedra que s'ha gastat per esser més flonja que la del costat i ha deixat un buit en la pedrera (Tortosa).
III. || 1. met. (despectiu) Meló fat i mal gustós (Mall.); cast. badea.
|| 2. met. (despectiu) Testa, cap de persona (val., bal.); cast. melón. Axí com li deurien mostrar sciència..., humplen-li la carabaça de vent, Arn. Vil. i, 163. «Sempre passa i repassa. | Mal haja tant de passar! Un dia tropissarà | i es romprà sa carabassa» (cançó pop. Men.). Cap de carabassa: cap clos, sense intel·ligència.
|| 3. Persona molt curta d'enteniment (Mall.); cast. torpe, burro. Y axuxí sense coneixerlo ni sebre qui era, los hi has donats? Carabassa, més que carabassa!, Penya Mos. iii, 62 Estar carabassa: estar un poc tocat del bolet, no estar bo del cap (Val.).
|| 4. Nota de reprovació en l'examen escolar; cast. suspenso. Ja vos degueren arrambar una carabassa ben disforja com vos n'examinàreu, Aurora 226. El tinc d'examinar de doctrina, i si no la saps et daré una carbassa com una cove. Catllar, 25 juny 1921.
|| 5. Contestació negativa a una petició, especialment a una demanda de relacions amoroses; cast. calabazas. No n'havia dades poques de carbasses!, Vilanova Obres, iv, 134. Cosa de algun agraviat que s'aurà'n dut carabassa, Pascual Tirado (BSCC, ii, 156).
|| 6. Les carabasses: joc de nenes, molt freqüent al Camp de Tarragona, al Priorat, a la Ribera d'Ebre i al Maestrat. S'hi juga de la següent manera. Les jugadores fan rotlo, sentades en terra, i cadascuna té un nombre determinat. Una altra jugadora es posa enmig del rotlo i diu: «A l'hort de mon germà hi havia un carabassar que hi havia tres (o altre nombre) carabasses». La jugadora que té aquell nombre, diu: «¿Com tres carabasses?» La d'enmig pregunta: «¿Doncs quantes eren?» i l'altra respon: «Sis» (o altre nombre). La del nombre al·ludit torna negar que fos aquell el nombre de carabasses, i n'anomena un altre, i així van seguint fins que una jugadora s'equivoca dient un nombre massa alt o dient el seu propi, en el qual cas paga penyora.
    Loc.—a) A propòsit, carabasses: es diu quan algú surt a parlar d'una cosa que no lliga gens amb el que deien abans (Mall.).—b) Com ara plouen carabasses: es diu per manifestar que el que s'ha dit és mentida.—c) Nedar sense carabasses: esser molt deixondit, no necessitar ajuda ni consell d'altri.—d) Esser tap i carabassa: esser dues persones inseparables, esser com la corda i el poal.—e) Carabassa i ceba: vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre (Mall.).—f) Anar de son cap, com les carabasses: obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú (Empordà).—g) Tot just, carabassa i ceba!: es diu quan qualcú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans (Mall.).
    Refr.—a) «De carabassa, amb poca n'hi ha massa» (or., val.). «Carabassa, ni poca ni massa» (Val., Alcoi).—b) «Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix» (Mall.). «Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu» (Men.). Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils.—c) «En popa, ses carabasses redolen»: vol dir que havent-hi circumstàncies favorables, qualsevol pot anar avant encara que no tingui mèrits ni habilitat (Mall.).—d) «Gat en sac, i vi en carabassa» (Men.).—e) «Carabassa que no té vi, ni és carabassa ni carabassí» (Alcoi).—f) «Encara no és a la carabassa i ja es torna vinagre»: es diu d'una cosa que es fa malbé abans d'arribar a la maduresa o de donar el rendiment que pertoca (Cat.).—g) «Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola»: vol dir que els accidents o circumstàncies externes no muden essencialment la manera d'esser de les persones o coses (Alguer).—h) «Qui gasta massa, té el cap de carabassa» (Empordà).—i) «Qui en fa massa, té el cap de carabassa» (Empordà).—j) «Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa» (Rojals).
    Cult. pop.—Hi ha creença que, si quan la carabassa és jove l'apunten amb el dit, s'esvorta i se mor (Manacor).
    Fon.: kəɾəβásə (Conflent, Vic, Valls, Mall., Men.); kaɾaβásɛ (Ll., Bellpuig, Sueca, Alcoi); kaɾaβása (Tortosa, Morella, Llucena, Castelló, Val., Cullera, Sanet, Alacant); сəɾəβásə (Palma, Manacor); kəɾβásə (Ross., Puigcerdà, Olot, Crespià, Gir., St. Feliu de G. Llofriu, Vic, Solsona, Vendrell); kəɾβásɛ (Sta. Col. de Q.); kaɾβásɛ (Fraga); kaɾβáso (Tamarit de la Litera).
    Intens.—a) Augm.: carabassassa, carabassarra, carabassota, carabassot.—b) Dim.: carabasseta, carabassetxa, carabassel·la, carabasseua, carabassona, carabassina, carabassí, carabassó, carabassinga.
    Etim.: incerta. No mereix acceptació l'etimologia llatina cucurbĭtacĕa, proposada de Simonet Glos. clxxxv, perquè no li trobam justificació fonètica. Diversos etimologistes han proposat solucions a base de mots pre romans (cf. A. Steiger en Vox Rom. iv, 357, Hubschmid Karr 39); la solució llatina *calvacĕa, proposada per Alessio (cf. H. Meier en Rom. Jahr. ix, 50), presenta dificultats fonètiques. Corominas DECast, i, 579, proposa una etimologia més satisfactòria: llatí ibèric *calapaccĕa, derivat de calappăcus, ‘tortuga’, per comparació de la carabassa amb la closca dels quelonis.

2. CARABASSA f.:
V. crebassa.