DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARAMELL m.
|| 1. Tros llarguer d'una matèria més o menys sòlida, resultat de la solidificació o espessiment d'un líquid. Esbufegant i escupint caramells de brumera, Víct. Cat., Ombr. 86. Especialment: a) Tros llarguer de glaç; cast. carámbano, cerrión. Las teuladas tenian un caramell de gel, doc. a. 1726 (Hist. Sóller, i, 152).—b) Concreció calcària que penja en el treginat o s'eleva en el sòl de certes coves, procedent de degotissos d'aigua barrejada amb bicarbonat de calç; cast. estalactita (la de dalt), estalagmita (la de baix).—c) Cadascun dels trossos de pasta llargueruts que surten de la màquina capoladora quan capolen el sagí del porc (Men.).—d) pl. Filaments de cànem que cauen en espadar-lo (Mall.).—e) Fil de cera que davalla fusa per la superfície d'un ciri o candela, i que en pendre's hi queda adherida; cast. moco.
|| 2. Fil prim de cànem que s'empra per a diferents usos de pesca (Empordà, Vilan. i G.). El roc..., lligat amb un caramell, ens va servir d'àncora, Ruyra Pinya, i, 35.
|| 3. Bocí de ble molt cremat que ja no fa bona claror (or.); cast. moco. Convensuda de que'ls caramells dels brocs... ja no's revifarien, Pons Auca 11.
|| 4. Fer caramell: fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (Mall.).
|| 5. Moure un caramell: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: kəɾəméʎ (oc., bal.); kaɾaméʎ (occ., val.).
    Etim.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’.