DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARAMELLA f.
|| 1. Espècie de flauta o flabiol de pastor; cast. caramillo. Lo juglar ha art e manera en fer lo sò en la samphonia o en la caramella, Llull Cont. 359, 1. Ab gran tochament o sonament de caramelles, Hist. Troy. 168.
|| 2. Peça de canya o de metall que es posa a la boca dels instruments de fusta perquè sonin bé (Mall.); cast. boquilla, pipitaña.
|| 3. En el forn de vidre, l'extrem del canó per on bufa el vidrier per fer les botelles (Mall.); cast. boquilla.
|| 4. Pipa amb canó molt llarg que sol servir per fumar tabac de pota (Un Mall. Dicc.).
|| 5. Sarment que s'enrodilla pel cep; cast. revuelto (Un Mall. Dicc.).
|| 6. Membre viril. Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir, Libre de tres, no 18.
Caramella. topon. Riuet que neix a les muntanyes de Gandesa i desaigua a la ribera dreta de l'Ebre.
    Fon.: kəɾəméʎə (or., bal.); kaɾaméʎa (val.).
    Etim.: del llatí calamĕllu, ‘canyeta’, feminitzat.