DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

CARANTOINES (i ses variants carantonyes i carantonges). f. pl.
Acaronaments, afalagadures d'adulaciķ (occ., val.); cast. carantoņas. Baldament allí, a la muntanya, els pares no siguin melindrosos, ni acostumin a fer gaires carantoines als fills, Virķs 43.
    Fon.: kaɾantɔ́јnes (Tortosa, Alacant); kaɾantɔ́ɲes (Tortosa, Benassal); kaɾantɔ́ɲʤes (Ulldecona).
    Etim.: probablement del cast. carantoņas, que és una deformaciķ del llatí caratŭla, ‘māscara’ (cf. Corominas DECast, i, 672).