Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carantoines
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARANTOINES (i ses variants carantonyes i carantonges). f. pl.
Acaronaments, afalagadures d'adulació (occ., val.); cast. carantoñas. Baldament allí, a la muntanya, els pares no siguin melindrosos, ni acostumin a fer gaires carantoines als fills, Virós 43.
    Fon.:
kaɾantɔ́јnes (Tortosa, Alacant); kaɾantɔ́ɲes (Tortosa, Benassal); kaɾantɔ́ɲʤes (Ulldecona).
    Etim.:
probablement del cast. carantoñas, que és una deformació del llatí caratŭla, ‘màscara’ (cf. Corominas DECast, i, 672).