Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carassa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARASSA f.
|| 1. ant. Cara figurada, de cartó o d'altra matèria, que es posava davant la cara de carn per dissimular-la o donar-li un aspecte grotesc; cast. careta, máscara. Tu no adores | ses alcandores | ni les ligaces. | per ses caraces | ni luent pell. Spill 10054. En pintar certes çamarretes y caraces dels condempnats a càrcer perpetu, doc. a. 1489 (Est. Univ. vii, 31).
|| 2. Cara deforme per fer por (or.). Carassa, cara lletjament contrafeta, Lacavalleria Gazoph Però les caraces se li aparegueren tot d'una, Pons Com an., 15
|| 3. Expressió lletja de la cara, adoptada per fer por o fer riure (Cerdanya, val., eiv.); cast. mueca. Aquell astralàs en cua que sap Déu a on estarà fent cabrioles i caraces, J. Pascual Tirado (BSCC, viii, 237).
|| 4. El cuiro i carn superficial de la cara del porc (Manacor).
|| 5. a) Figura de relleu, que imita una cara de persona i es posa com a element decoratiu a una paret, a la proa d'un vaixell, etc.; cast. mascarón.b) Figura de pedra que imita una cara de persona, de dimoni, d'animal, etc., i que serveix d'element decoratiu a l'extrem d'una canal del mur d'una església, castell, etc.; cast. gárgola.
|| 6. Bocí de paret mal emblanquinat o deixat sense emblanquinar (Mall.); cast. lobada.
|| 7. pl. Oscil·lacions que fa un llum (Tortosa).
    Refr.

—«Mare, Cento em fa carasses; i ells estaven a fosques»: es diu quan algú dóna excuses o raons inadmissibles (Val.).
    Fon.:
kəɾásɛ (Puigcerdà); kəɾásə (Barc.); kaɾása (Benassal, Morella, Cast., Val.).
    Sinòn.:
|| 1, careta;— || 2, carota;— || 3, carussa, ganyota, jutipiri.
    Etim.:
derivat augm. de cara.