Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. carcassa
veure  carcassa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARCASSA f.
|| 1. Conjunt dels ossos d'un cos, especialment els de l'espinada i les costelles; cast. esqueleto. Per ajuntar la carcassa dels grans sauris primitius, M. S. Oliver (ap. Obrador Arq. lit. 75).
|| 2. Buc, embalum d'una construcció; cast. armazón, mole. Treia el cap la parda carcassa del cloquer, Santamaria Narr. 14.
|| 3. Costellam de barca; cast. costillaje. Una mena de carcassa de nau desarborada, Víctor Català (Catalana, vi, 6).
|| 4. Cosa o persona vella, atrotinada, que ja no serveix; cast. vejestorio. Animant ab sos alegres tons l'impressió de la carcassa, Pons Auca 243. Com redimontri s'havia embarcat amb aquella carcassa?, Ruyra Parada 76.
    Fon.:
kəɾkásə (or., bal.); kaɾkása (val.).
    Etim.:
probablement de l'italià carcassa, o del francès carcasse, mat. sign. || 1, mots d'origen desconegut. Sembla segur que el radical de carcassa és el mateix de carcanada.

CARCASSA f.
|| 1. ant. Projectil incendiari que s'usava en el segle XVII i consistia en un sac de tela quitranada ple de certa mixtura inflamable; cast. carcasa. Bales, bombes, magranes, carcasses, doc. a. 1697 (Cron. May. 443).
|| 2. Roba de cotó o jute, engomada i entercat, que serveix per fer folros de vestits de dona (Barc.).