Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  card
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

imatge  CARD m.
Nom de diverses espècies de plantes del gènere Carduus i d'altres gèneres de la família de les compostes, que es caracteritzen per tenir espinosos els burcanys, les fulles i les bràctees de l'involucre; cast. cardo. Que sia denejat de cards si n'i ha, Epist. Pere 184. E troba carts per voler cullir flos, Ausiàs March cii. Lo camp del mon té cent cards, Maura Aygof. 44. Ompliu de cards les meves vies, Colom Juven. 177. Les seves principals espècies són:
|| 1. Card coler (or., occ.) o card d'herba o card de formatjar (mall.) o card formatger (eiv.): l'espècie Cynara cardunculus L.; cast. cardo lechero. Hi ha tres classes de card d'herba, que es diferencien pel color dels cabells o pèls que es formen a la corol·la de la flor o carxofa; uns fan aquests cabells blaus, altres color de rosa, i altres blancs; aquests cabells s'empren per fer apendre la llet quan han de fer el formatge. Hi ha altres espècies de cards d'herba que són bons per formatjar, entre els quals és el millor la carxofera pròpiament dita (Cynara scolymus), però no s'empra per formatjar perquè la gent s'estima més menjar-se les carxofes.
|| 2. Card blanc o card calapater o card tromper o card de xeremia: és l'espècie Galactites tomentosa, de tronc dret, ramat i angulós, fulles verdes amb taques blanques, pinnades-dividides amb lòbuls espinosos; cabeçoles grosses i solitàries, corol·les purpurines i aquenis llustrosos; es fa per les vores dels camins.
|| 3. Card negre: és l'espècie Carlina corymbosa (Mall.). Té les fulles coriàcies i groguenques, plegades pel llarg, sinuades, dentades i espinoses; cabeçoles en cimes corimboses i corol·les grogues; és molt abundant en els pujols i camins de Mallorca.
|| 4. Card de sang (Mall.) o card fuell (Men.): és l'espècie Carthamus lanatus; té el tronc dret i molt ramós en la part superior, fulles coriàcies, glanduloses-viscoses amb els nervis molt sortits, dentades i espinoses; cabeçoles solitàries i terminals; corol·les grogues.
|| 5. Card panical (Cat.) o card girgoler (Mall.) o card corredor: és l'espècie Eryngium campestre, de la família de les umbel·líferes. Té el tronc dret i corimbós, les fulles coriàcies, espinoses; flors blanques en cabeçoles ovals, pedunculades, amb l'involucre de quatre a sis fulloles, linears i espinoses.
|| 6. Card marí: planta de la família de les umbel·líferes: Eryngium maritimum L. (Cat., Mall.); cast. cardo corredor marino. Té el tronc dret, les fulles blanquinoses molt coriàcies, dentades i espinoses; les flors blaves en cabeçoles globuloses i molt peciolades; involucre de quatre a set fulloles; fruit escamós i espinós. Abunda en els arenals.
|| 7. Card gallofer (Cat.) o card marià (Cat.) o card de Maria (Mall.) o card burral (Val.) o card lleter (Val.): és l'espècie Silybum marianum Gärtn.; cast. cardo lechero, cardo de asno. Se fa de 80 cm. a 1'40 m.; té el tronc estriat, fulles abraçadores, sinuades-espinoses i tacades de blanc per les dues cares; cabeçoles terminals de flors purpurines.
|| 8. Card vermell (Cat.) o card estrellat (Mall.): és l'espècie Centaurea calcitrapa; té el tronc ramosíssim, pelut i escabellat, les fulles pubescents i assentades, i les superiors senzilles i linears; cabeçoles solitàries i terminals; corol·les purpurines o blanques; no té pelussa.
|| 9. Card eriçat o card d'eriçó: és l'espècie Echinops sphaerocephalus; cast. cardienca, cardo erizo. Té el tronc dret i les fulles espinoses i dentades; flors en cabeçola globosa i blavenca; corol·la de cinc lacínies; aquenis allargats i carxofa amb cerres molt curtes.
|| 10. Card d'esca: és l'espècie Echinops ritro, i té també el nom per panical blau.
|| 11. Card caderner o card de cadernera: és l'espècie Carlina acaulis (Mall.); cast. carlina.
|| 12. Card de cabeceta: és l'espècie Carlina lanata L. (Men.); cast. cardo muelle enano.
|| 13. Card d'ase: és l'espècie Onopordon acanthium (Mall.); cast. cardo borriqueño, arrecate. (V. cardiga).
|| 14. Card del dimoni: és l'espècie Onopordon illyricum (Mall.). Té el tronc tomentós, dret i ramós, les fulles radicals peciolades i allançades-oblongues, i les del tronc assentades; cabeçoles grosses i solitàries i les escates coriàcies i purpurines; les corol·les morades i glanduloses.
|| 15. Card beneit o card sant: és l'espècie Cnicus benedictus L.; cast. cardo santo, cardo bendito. Té el tronc angulós, ramós i llanut, de 3 a 6 dm.; les fulles quasi pinnatífides i espinoses, les inferiors peciolades i les altres abraçadores; cabeçoles terminals, solitàries, i flors grogues. Rentareuli la naffra ab aygua bullida ab euols e cart beneyt, Dieç Menesc. i, 9 vo.
|| 16. Card de moro (Men.): caderlina.
|| 17. Hi ha altres denominacions vulgars que designen diferents variants de card, com card de Déu, card catalina, card d'ungla, card ros, etc. Amb el nom per card de la senyora es designa la carxofera (Manacor).
    Refr.

—«Qui sembra cards, cull espines» (Mall.).
    Fon.:
káɾt (pir-or., or., occ., val., mall.); káɾk (Pont de S., Solsona, Men.).
    Etim.:
del llatí cardŭu, mat. sign.