DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARDENAL adj.:
V. cardinal, art. 1.

2. CARDENAL (i ant. també cardinal). m.: cast. cardenal.
|| 1. Cadascun dels prelats que formen el Sacre Col·legi de l'Església Romana i són consellers del Papa. E vinguen tuit dauant lapostoli e soplicaren que'ls oís e que'ls feés oir a totz los cardenals, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Comanat ha Jesuchrist lo mon en guarda del apostoli e dels cardenals, Llull Felix, pt. viii, proemi. Aquell tinch per vicari de Jesu-Christ que'ls cardenals m'han donat, Metge Somni ii. Conexent lo Rey el Cardinal del Sanct Pare, Boades Feyts 128. Per letra del Cardanall [sic] de Sanct Angel, doc. any 1459 (RLR, l, 332). Nostre Sanct Pare ensemps ab los cardinals, Molera Pron. 1533.
|| 2. Ocell de la família dels fringíl·lids, de diferents espècies del gènere Cardinalis, que sol portar al cap un plomatxo vermell; cast. cardenal.
|| 3. Peix de la família dels traquiptèrids: Trachypterus cristatus Bonelli (Tarr.).
    Fon.: kəɾðənáɫ (pir-or., or., bal.); kaɾðenáɫ (occ., val.). En la pronúncia vulgar menorquina és freqüent dir kəðəɾnáɫ.
    Etim.: del llatí cardĭnāle, mat. sign. || 1.

3. CARDENAL m. ant.
Cop blau; cast. cardenal. Vírats cauallers e gentils hòmens molts ab cardenals pels ulls, Curial, iii, 106.
    Etim.: derivat del llatí cardĭnus, ‘blavós’.