Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carestia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARESTIA f.: cast. carestía.
|| 1. Mala anyada i escassesa d'articles alimenticis. En aquella ciutat hauia gran carestia e gran fam, Llull Felix, pt. viii, proemi. La carestia qui era llavors en Cathalunya, Desclot Cròn., c. 139.
|| 2. Preu excessivament elevat. Tot engan se fa per so car volen comprar a bon mercat e volen vendre a carestia, Llull Cont. 116. Ningun vol armar fusta alguna contra los dits moros a causa de la carestia gran de les vitualles, doc. a. 1496 (BSAL, vii, 81).
    Etim.:
segons Meyer-Lübke, REW 99 (1a edició), del grec acharistia, ‘ingratitud’, ‘malestar’, ‘mala anyada’. Moritz Regula opina (ZRPh, xliii, 1) que hi deu haver hagut influència semàntica d'una forma llatina *carestas, derivada de carere a imitació de egestas de egere. No és gaire segura aquesta influència; el que sí és cert que en la consciència dels pobles romànics el mot carestia és relacionat per etimologia popular amb l'adjectiu car, ‘alt de preu’. Cf. Corominas DECast, i, 683.