DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARETA f.
|| 1. Cara petita o graciosa; cast. carita. E la humilissima senyora... mostraua en la sua careta no li planyien semblants coses; Villena Vita Chr., c. 3.
|| 2. Cara magra i descolorida, senyal de malaltia. Fer careta: fer mala cara, estar demacrat (or., bal.).
|| 3. ant. Peça que anava adherida al bacinet i cobria la cara, amb escletxes per facilitar la visió i la respiració; cast. visera. Un bacinet ab bavera e careta roma, Inv. Anfós V, 158. L'encontrà per mig de la careta del bacinet, que de l'altra part li passà una gran braça de la lança, Tirant, c. 49. Que'm vullau admetre la mia demanda a tota ultrança a cavall e ab bacinet sens careta, Tirant, c. 66.
|| 4. Cara figurada, de tela, cartó o altra matèria, que serveix per cobrir i amagar la cara pròpia; cast. careta, máscara. Els dimonis... duien... careta de lletja ganyota, Rosselló Many. 158.
|| 5. Peça de tela, de filferro o altra matèria, que serveix per cobrir la cara pròpia i defensar-la d'algun accident, com picades d'abella, etc.; cast. careta, mascarilla.
|| 6. Conjunt del morro, les orelles i tota la pell del cap del porc (Pla d'Urgell).
|| 7. Segell de correus (Eiv.). Es diu entre gent rústica, per al·lusió a la cara del personatge que va estampada en els segells.
    Loc.—a) Llevar-se la careta: deixar anar el dissimul, declarar les intencions que es duien amagades. Passarà l'any, es llevarà la careta, i «Adéu, Artur!», Pons Com an. 168.—b) Llevar la careta a algú: descobrir i declarar les seves intencions que duia amagades.—c) Veure's les caretes: barallar-se, provar-se a veure qui guanya, sia a cops, sia amb arguments.
    Fon.: kəɾέtə (or.); kaɾéta (val.); kəɾə́tə (mall.).