DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARITATIU, -IVA adj.
Que fa caritat o que és propi de la caritat; cast. caritativo. En Deu hi ha engenrrador caritatiu, Llull Gentil 152. Coses caritatives e serviciables a nostre Senyor, doc. any 1393 (Col. Bof. xli). La vostra caritatiua volentat, Villena Vita Chr., c. 1.
    Var.: caritadívol, caritatívol.
    Etim.: del llatí tardà *caritativus, mat. sign. L'existència d'aquest adjectiu llatí, encara que no està documentada, està provada per la de l'adverbi corresponent caritatīve, que apareix en una epístola del papa Fèlix II (segle IV).