DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARMENAR v. tr.
|| 1. ant. Cardar (Nebrija Dict.).
|| 2. ant. Tupar, batre violentament. Tant es batut lo forment e carmenat abans que sia fet, Sentències Morals segle XV (Col. Bof. xiii, 297). Sense pietat, carmenantlo ab lo millor afany del mon, Decam., jorn. ii, nov. 1a.
|| 3. ant. Remenar; moure insistentment; cast. menear. Qui la nit no sopa, tota la nit se carmena, Decam., jorn. 3a, nov. 4a. Si aixi's quermenava [sic] aquest perer, no ych romandria alguna pera, Decam., jorn. 7a, nov. 9a. Especialment: a) Sacudir en el coit, tenir acte carnal. Pus às agut ço que tant às desijat, carmenant-me a tot ton plaer, Decam., jorn. 3a, nov. 6a.
|| 4. Arrenyonar, fer molt de mal (Massalcoreig). «Va caure una pedregada que va carmenar els pagesos». «Me li va donar una tunda que el va deixar carmenat».
|| 5. refl. Disculpar-se (Tarr.).
    Etim.: del llatí carmĭnare, mat. sig. || 1.