DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARNÚS m.
|| 1. Excrescència carnosa que es produeix principalment a una ferida o contusió (Cast., Maestr., Val.); cast. carnosidad, bezo.
|| 2. Carn dolenta adherida al cuiro d'un animal escorxat; cast. carnaza. Posaula dintre en vn cuyro de vn coll de poll o de altre ocell que sia ben pelat e netejat de carnusos, Anim. casar 70.
|| 3. Animal mort, o tros de carn que es corromp (pir-or., Pallars, Tremp, Urgell); cast. carroña. Una barreja de carnús que salta | és aquest món mig lliure mig esclau, Sagarra Comte 272.
|| 4. Home brut, deixadot, que fa fàstic (Lluçanès, Barc., Tarr.); cast. zarrapastroso. Mal que el burg-mestre fos lleig i carnús, tot això no prova res contra mi, Ruyra E-Ch 94.
|| 5. Home gros de còrpora i curt d'enteniment (Ribagorça, Pla de Llobregat, Floresta).
    Fon.: kəɾnús (pir-or., or.); kaɾnús (occ., val.).
    Etim.: derivat de carn amb el sufix pejoratiu -ús.