DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARNATGE m.
|| 1. ant. Provisió de carn. En tot carnatge se pot pendre una bestia de millorament, Consolat, c. 307.
|| 2. ant. Impost damunt les carns destinades a l'alimentació (V. carnalatge). Los ciutadans e'ls habitadors... son francs e quitis e deliures d'ost, e de caualcades... de mesuratge, de carnatge, d'erbatge, Cost. Tort. I, i, 5. Item lo carnatge tro a C solidos, doc. any 1315 (Col. Bof. xxxix, 92).
|| 3. Matança o destrucció de persones o animals; cast. carnicería. Ells lo volien liurar a carnatge ell e los infants e sa terra, Pere IV, Cròn. 151. Pagessos veig que's lansan a carnatge | per ben veniar, menant bandositats, Ramon Savall (Cançon. Univ. 235). Oidà, taurons i buitres, vos sobra anit carnatge, Atlàntida ix.
|| 4. ant. Carnalitat. Penedint-se, donant-se a carnatge, Ausiàs March civ.
|| 5. Lloc on se tiren els cossos morts. Haver de convertir en trists carnatges | sas muntanyas y es plans, Aguiló Poes. 217. Carnatge és el nom d'un redol de la possessió de Sant Roc (Migjorn-Gran, Menorca) on hi ha moltes sepultures antigues.
|| 6. Lloc on se tiren els animals morts (Mall.).; cast. muladar. «Amoreta, es teu llinatge | jo el sé i no el te vui dir: | com ton pare se morí, | el varen dur an es carnatge | perque davant una imatge | no se volgué convertir» (cançó pop. Llucmajor).
    Fon.: kəɾnáʤə (pir-or., or., bal.); kaɾnáʤe (occ.); kaɾnáʧe (val.).
    Etim.: derivat de carn amb el sufix col·lectiu -atge.