Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. carner
veure  2. carner
veure  3. carner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARNER m.
|| 1. Caixa o armariet, que sol esser de fusta i tela metàl·lica, per a guardar la carn (pir-or., or., occ.). Rostes dins la paella, botifarres dins del carner, Cerdà Angeleta 248.
|| 2. Gerra per a tenir carn salada (Aguiló Dicc.). Dos carners cuberts de filampua, doc. a. 1774.
|| 3. Piló per a tallar carn (Caralps, ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. Lloc on són llençats els ossos o els cossos morts. Fou penjat en lo carner, Briz Cans. iii, 88.
|| 5. Vas de morts, sepultura. En un carner fo mès en la paret, Marsili Cròn., c. 24. Dintre la dita capella de Sant Pere se facen dos carners en los quals pusque esser mesa la ossa, doc. any 1380 (Col. Bof. xi, 201). Trobaren sobre quascu carner lo nom escrit de quascuna qui de sote yaye, Graal 180. L'ombra d'Otger veyem sortir de son carner, Canigó ix. Pudir com un carner: fer molta pudor (Men.).
|| 6. ant. Ventrell. Lo qual [perdó] tramet Deus de bo grat | a hom que ha dejunat, | no a aquel que umpl el carner | tant que no n'hi pot mes caber, Llull Rim. 479.
|| 7. ant. Bossa per dur comestibles; cast. zurrón. Un carner de cuyr blanc, doc. a. 1329 (Arx. Gral. R. Val.). Un carner petit de cuyr vermell ab XII platons de leuto ab un poc de flocadura de seda verda, Inv. Anfós V, 177. Un carner de drap cominal, doc. a. 1435 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). A documents escrits en llatí es troba la forma llatinitzada carnerium: Unum carnerium equitandi, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 104). Cfr. un exemple de carnerium en un document tolosà del segle XIV, ap. Du Cange Gloss. ii, 178.
|| 8. Bolet que es fa de 3 a 5 cm. de diàmetre, és de color cendrós, més fosc de damunt que de sota, amb ratlles radiades; la cama sol esser carnosa; es fa a la tardor i és molt bo; sol fer-se a flotes o mates, fins a una dotzena del mateix peu; però n'hi ha que neixen isolats (Palamós, Vic).
    Fon.:
kəɾné (pir-or., or., bal.); kaɾné (occ.).
    Etim.:
del llatí carnariu(m) ‘depòsit de carn’, ‘sepultura’.

2. CARNER, -ERA adj.
|| 1. Afectat de menjar carn (Segarra, Mall., Men.). «Dona carnera com aquesta no n'hi ha al món» (Fulleda).
|| 2. Brià carner: brià que fa nafres, que rosega la carn (Aguiló Dicc.).

3. CARNER
|| 1. m. Carnisser. Uns ferres dolents de carner ab uns foures de ganivets, doc. a. 1441 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). «Demà dematí | ja sé què he de fer: | pendre lo platet | i anà a ca'l carner; | dur moltó per ella | i cabra per mi; | esta mala dona | me farà morir» (d'una cançó pop. mall.).
|| 2. Llin. existent a Agramunt, Alcoletge, Anglesola, Arbeca, Badalona, Barc., Caldes de Mo., Castellolí, Gir., Manresa, Mataró, Tarr., etc.