Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carnestoltes
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARNESTOLTES m. (antigament f. pl.)
|| 1. ant. Abstinència de carn. Les persones devotes fan carnestoltes, mas la sglesia no constreny a les gents, doc. a. 1567 (ap. Aguiló Dicc.). Foren fetes carnestoltas per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sant Macia, Salcet Not. 227. Antigament es distingia entre Carnestoltes de Quaresma i Carnestoltes d'Advent, que eren els dies que precedien a la Quaresma i a l'Advent en els quals les persones religioses s'abstenien de menjar carn. Deu dies enans de carnestoltes d'auent, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 25). Lo qual trienni començ a Carnestoltes de quaresma primerament, doc. a. 1387 (arx. de Montblanc).
|| 2. Els tres dies que precedeixen immediatament al Dimecres de Cendra, en què comença la quaresma (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. carnaval, carnestolendas. Que negu teuler no gaus obrar de Martror tro a Carnestoltes, doc. a. 1284 (RLR, iv, 363). Començam l'encant de fer: e començà's a Carnestoltes e durà tro a Pasqua, Jaume I, Cròn. 90. Que hom no gaus pendre perdius... de carnestoltes tro a Sent Miquel, doc. Perpinyà, a. 1292 (RLR, iv, 51). Fan molt brutes carnestoltes y souint tiren al gall, Cons. casat 64.
|| 3. Ninot de palla vestit de roba, que els dies de Carnaval posen penjat al balcó i el cremen el darrer dia (or.). El Ros, esvait i tirat sobre una manta, com un carnestoltes de palla, Víct. Cat., Ombr. 87,
|| 4. Home ridícul, que fa accions grotesques i no li poden pendre fermetat (or.); cast. mequetrefe, payaso.
    Refr.
—a) «Carnestoltes dóna voltes»: es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes (Empordà).—b) «De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer» (or.).—c) «De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes» (Manresa).—d) «Per Sant Anton, Carnestoltes són» (Manresa).—e) «A Carnestoltes, bones voltes»: vol dir que el Carnestoltes són dies de trull i de gatzara (Val.).—f) «A Carnestoltes totes les bèsties van soltes» (Calasseit).—g) «Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants» (or.). «Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants» (Vallès). «Les bogeries de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum» (Manresa).
    Fon.:
kaɾnəstɔ́ɫtəs (Gir., Bagà, Vilafr. del P., Mall., Eiv.); kəɾnəstɔ́ɫtɛs (Puigcerdà); kəɾnəstɔ́ɫtəs (Ripoll, Pobla de L., Rupit, Igualada, Vendrell, Tarr.); kaɾnestɔ́ɫtes (Organyà, Tremp, Sarradell, Fraga); kəɾnistɔ́ɫtəs (St. Llorenç de M.); kaɾnistɔ́ɫtes (Ordino, Esterri, Sort, Pont de S., Cardós, Oliana, Balaguer, Artesa, Fraga, Benavarre, Tamarit, Solsona, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Morella, Benassal, Castelló, Val., Sueca, Xàtiva, Alcoi, Benidorm, Campello, Alacant, Elx); kaɾnistɔ́ɫtas (Bonansa); kaɾnistɔ́ɫtis (Organyà, Tamarit, Bellpuig).
    Etim.:
del llatí carnes *toltas, ‘carns llevades’.