DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARPÓ (i ses variants escarpó, crepó, cropó). m.
L'os que forma l'extremitat inferior de l'espinada; cast. rabadilla. Ni'n pega garrotada, ni fa petà'l carpó, cançó pop. catalana (ap. Milà Rom. 287). Sobre lo crepo ha un altre tall, Robert Coch, fol II vo. ¿Vols tu que'l toch... desobre del cropo?, Febrer Inf. xxi, 101. Agafant amb sos dits ets ossos de s'escarpó y de sa galera, Ignor. 73.
    Loc.
—Tocar el carpó (or.) o tocar s'escarpó (bal.) a algú: tupar-lo, pegar-li per les anques.
    Fon.: kəɾpó (Conflent, Gir., Bagà, Plana de Vic, Barc., Igualada, Vendrell, Sta. Col. de Q.); kaɾpó (Artesa); kɾəpó (Vic); kɾepó (Pont de S.); əskəɾpó (Mall., Men., Eiv.).
    Etim.: d'un derivat romànic *cruppōne, mat. sign., diminutiu del germànic kruppa ‘rodonesa’, ‘anca’ (cfr. l'antic francès i provençal crepon, francès modern croupion, italià groppone).