Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. carraca
veure  2. carraca
veure  3. carraca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARRACA f.
|| 1. ant. Nau molt grossa i feixuga que servia per a transportar mercaderies en els segles XV i XVI; cast. carraca. Ab la carraca de Artieda vos he tramesos dos balons, doc. a. 1506 (Boll. Lul. x, 303).
|| 2. Embarcació vella, que navega feixugament; cast. carraca.
|| 3. Vehicle dolent, que es mou amb molta lentitud; cast. carraca.
|| 4. Objecte espatllat o vell, que no serveix; cast. trasto, vejestorio. Sa Mare está feta una carraca, en més matadures y alifachs que una mula de lloguer, Rond. de R. Val 29.
|| 5. Dona malfeinera o de mala conducta, que no serveix per a la vida ordenada (Llofriu). «El Peret s'ha carregat una mala carraca».
|| 6. Anar-se'n a la carraca: morir-se (or.).
    Fon.:
kərákə (or., bal.); karáka (val.).
    Etim.:
segons Eguílaz Glos. 364, de l'aràbic ḥarrak ‘barca’; Bocthor posa la forma ḥarraqa «navío lleno de materias inflamables para incendiar los buques» (cit. por Eguílaz); però no és gaire segur aquest origen (cfr. Corominas DECast, i, 702).

2. CARRACA f.
Espècie de tord molt gros, de l'espècie Calamoherpes turdoides, que té el bec groguenc, els peus foscs i quasi tot el cap negre (Val.); cast. zorzal.

3. CARRACA f.
Eina de fuster (Felanitx). V. tarraca.