DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRANQUEJAR v. intr.
Coixejar, anar a la torta (or., occ., val.); cast. renquear. Ella carranquejant cap a la Rambla, Marquès de Camps (Catalana, i, 393).
    Fon.: kərəŋkəʒá (or.); karaŋkeјá (Pobla de S., Llessui); karaŋkeʧáɾ (Val.).
    Etim.: derivat de carranc.