DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCARRAU m.
|| 1. Instrument de fusta amb què els nois fan soroll per Setmana Santa (Pallars, Ll., Balaguer, Igualada, Tarr., Calasseit, Tortosa, Vinaròs); cast. carraca.
|| 2. En l'ofici de blanquer, màquina que fa la feina del merlet; és una espècie de bombo que volta per mitjà d'unes corretges o politges, funciona sobre un taulell i porta a l'exterior fixades i distribuïdes 20 o 24 boixetes. (Igualada).
|| 3. Moixó de cant estrident, que es menja els ous dels altres nius i n'hi pon de seus (Llofriu, Gandesa).
|| 4. Persona molt xerradora, que sempre la senten garlar (or.); cast. cotorra.
|| 5. Xerrameca (or.). Adonantse de que no la escoltaven, havia parat en sec el seu carrau, Oller Rur. urb. 208.
|| 6. Nom satíric que donen als habitants de Passanant els dels pobles veïns.
|| 7. Llin. existent a Barcelona, Masnou, Mataró, Vilassar, etc.
Fon.: kəráw (or.); karáw (occ.).
Sinòn.:— || 1, carraca, roncadora.
Etim.: onomatopeia.