Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. carregador
veure  2. carregador
veure  3. carregador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARREGADOR m.
Qui es dedica a carregar (barques, carros, cistells, etc.); cast. cargador.

2. CARREGADOR m.
|| 1. Lloc on es carrega alguna cosa; cast. cargadero. Especialment: a) Lloc a la vorera de mar o d'un riu, apropiat per a carregar-hi les barques. Se degen leuar los lenys o barques dels dits carregadors et star en qualque loch de la Ribera los plaurà, doc. a. 1341 (BABL, xi, 424). Vingué una fragata o bergantí de moros al carragador, doc. any 1533 (Entrev. Eiv. 4).—b) Lloc del bosc on pot anar el carro a carregar de llenya o de carbó (Cat., Bal.). Treure es carbó a carregador: treure'l a lloc on puguen carregar el carro (Eiv.). Dur a carregador: dur una cosa al punt en què es pot aprofitar. Esperem que s'element oficial se desteixín per dur a carregador dues o tres dotzenes d'expositós, Roq. 22.—c) Pla on escampen els metalls i els fan nets, i on després els carreguen per portar-los a la manufactura; cast. echadero (Un Mall. Dicc.).
|| 2. Instrument que serveix per carregar qualque cosa. Especialment: a) Garrot que posen davall els sacs d'oliva per facilitar l'operació de carregar-los damunt la bístia (Mall.).—b) Conjunt de dues barres de fusta paral·leles i unides per algunes barretes de ferro, que es posa a manera d'escala des d'en terra fins al carro i serveix per carregar bótes (Mall.).—c) Instrument de fusta amb què es carregaven els canons d'artilleria. A de regonexer lo flasco, y veurer si fa carrega justa, y si va be de la molla del canó del carregador, Moradell Prel. 26.
    Fon.:
kərəɣəðó (pir-or., or., bal.); kareɣaðó (occ.); kareɣaóɾ (val.); karagaɾó (alg.).

3. CARREGADOR, -ORA adj.
Que es pot carregar o s'ha de carregar.