DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARREGAMENT (i sa var. ant. cargament). m.
Acte i efecte de carregar. Que les cases de son vey torn en aquel cargament... e en aquel estament que debans eren, Cost. Tort. III, xi, x. Els senyals son gravitat e carregament de les costes, Cauliach Coll., ll. 3, d. 2.a, c. 5. Especialment: a) Conjunt de coses de què va carregat un vehicle, especialment una nau; cast. cargamento. De tota nau que lo carregament pujara a la part dels dits barquers, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli). Ell era amo del carregament i de la barca, Ruyra Pinya, ii, 7.
    Fon.: kərəɣəmén (pir-or., or., eiv.); kareɣamén (occ.); karɛɣamént (val.); kərəɣəmént (mall., men.).