Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carregar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARREGAR (i sa var. ant. cargar). v.
Posar cosa feixuga damunt qualcú o damunt qualque cosa; cast. cargar.
I. Tractant-se de cosa material que cal transportar.
|| 1. tr., en què el terme directe de l'acció és la cosa que es posa damunt una altra. Si lo mercader carrega mes robes que no haura nolieiades, Consolat, c. 87. Que totes aquelles coses... en les besties sien carregades, Ordin. Palat. 58. Los barons feren carreguar en carros les botes, Tirant, c. 24. Magdalena lo s'haguera volgut carregar al braç, Villena Vita Chr., c. 216. La clava corsecanta tot carregant-se a coll, Atlàntida iv. Els criats aparellen els juments | i els carreguen els àrguens a l'esquena, Alcover Poem. Bíbl. 55.
|| 2. tr., en què el terme directe de l'acció és la persona o cosa sobre la qual es posa el pes. Pensaven de carregar naus e lenys de gents e de viandes, Muntaner Cròn., c. 51. Terides e barques qui eren carregades de viandes, Muntaner Cròn., c. 68.
|| 3. absol. o intr., en què el subjecte de l'oració és la persona o cosa sobre la qual es posa el pes. Naus e terides qui carregaven d'estelles de rems, Muntaner Cròn., c. 113. Carregar de veles: estendre una nau totes les veles. La nau... carreguà de tantes veles com podia portar, Tirant, c. 90. a) met. Carregar de veles: defensar-se a ultrança, esforçar la voluntat. Y si massa us importuna, carregau de veles vós, contrastant vostra fortuna, Cons. casada 182.
II. || 1. tr. Proveir abundosament d'alguna cosa. Serà mester que'l ca sia davant elles carregat de bastonadas, Metge Somni iii. El carregaren de defensius i rosaris, Penya Mos. iii, 221.
|| 2. intr. Fer provissió abundant. Llàstima que no'ls hi atrapin a tots aquests que carregan de mitjans, Roq. 4. Podràs carregar de dobles de vint, tant com vuyes, Alcover Rond. i, 130.
|| 3. intr. Omplir-se de menjar o de beguda. «He carregat massa en el dinar, i ara tinc empatx».
|| 4. intr. o refl. Produir molt de fruit. La vinya que se carrega de pàmpols y rahims l'any abans de invadirla la filoxera, Collell Flor. xxi.
|| 5. Posar a un aparell la quantitat de substàncies necessàries per al seu funcionament. Carregar l'escopeta: posar-li les municions que necessita per a disparar. Carregar la pipa: posar-li el tabac. Carregar el forn: posar-hi la llenya necessària per a coure el pa. Carregar el boïc o formiguer: posar-hi els terrossos. Los petarts se han de carregar ab polvora menuda y molt fina, Barra Artill. 127.
|| 6. intr. Practicar els animals l'acte de la generació.
|| 7. En els jocs de cartes, tirar damunt una carta jugada una altra de més alta que la guanyi.
|| 8. tr. Augmentar la quantitat o la intensitat d'una cosa. L'aygua per beure se la feya carregar ab algun elixir de fortalesa, Vilanova Obres, viii, 20. a) Carregar sa sola de sabata: posar-hi fioles (Mall.).—b) Posar en l'aprest matèries químiques que augmenten el pes dels teixits (Barc.).—c) Carregar-se el cel o el temps: ennuvolar-se, presentar senyals de pluja o tempestat pròxima.
III. tr.
|| 1. Molestar, importunar. Tots tornaren a suplicar de nou. Lo rey viu-se carregat de cada part, e los duchs que li eren molt importuns, Curial, ii, 93. «Aquest home em carrega molt: no el puc sofrir».
|| 2. Posar una obligació. No li deu esser donat ne cargat que prou, si donchs ell per sa propria voluntat no volia prouar, o no's cargaua la carga de prouar, Cost. Tort. IV, x, 5. Deuen fugir vici de avaricia, e que no's carreguen de deutes, Scachs 72.
|| 3. Apuntar en el llibre de comptes allò que algú deu.
|| 4. Imputar, atribuir culpa. En temps passat me carreguí la colpa, Ausias March cv. No vull carregar la tua culpa a mi, Eximplis, i, 57. Carregar les cabres, o carregar el mort a qualcú: fer caure damunt ell la culpa o responsabilitat. Carregar-se-la: esser castigat severament. «Te la carregaràs!»: es diu en to d'amenaça.
IV. || 1. Posar cosa feixuga de manera que descansi damunt una altra. «Aquestes bigues carreguen damunt la paret del costat». Cadascú pot-hi metre ses jàcenes e sos cabirons... e carregar sens vedament, Cost. Tort. III, xi, 9. Que no gos carregar sobre les parets o tapies de las cases sues, doc. a. 1402 (Hist. Sóller, i, 272).
|| 2. Envestir vigorosament els enemics.
    Loc.

Carregar els neulers a algú: fer-lo objecte de les burles dels altres, o carregar-li la responsabilitat de coses en què no ha pres part. És costum, per Nadal i pels Innocents i en matar el porc, enviar el més innocentot a cercar objectes de nom imaginari, que resulten molt feixucs, i d'això se'n diu carregar els neulers (or.).
    Refr.

—«L'any que carrega, trenca les rames»: vol dir que unes vegades no es pot obtenir el que es desitja, per falta de mitjans, i altres vegades, al contrari, hi ha excés de mitjans que resulta importú (Val.).
    Fon.:
kərəɣá (pir-or., or., bal.); kareɣá (occ.); kareɣáɾ (val.); karaɣá (Tortosa, Alg.).
    Etim.:
del llatí vulgar carrĭcāre, ‘traginar amb carro’, ‘posar damunt el carro’.