DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARREJAR v.
|| 1. Traginar, sobretot amb carro o a esquena de bístia (or., occ., val.); cast. acarrear. Que negun hom ne neguna fembra... no sie tan gosat que face neguna fahena al ditmenge..., ne gos carejar [sic] ab bestia ne en altra manera, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 234). Hi havia traginers per carrejar els bots, Alm. Ros. 1923, p. 4. Es diu principalment de l'operació de traginar les garbes del camp a l'era (occ., val.).
|| 2. ant. Recórrer amb carro. On es la via | que mai no sabé carrejar Pheton, Febrer Purg. iv, 72.
    Fon.: kərəʒá (pir-or., or.); kareʤá (Fraga, Llucena); kareʒá (Calasseit); kareјʒá (Gandesa, Tortosa); kareʧáɾ (Val.).
    Etim.: derivat de carro.