DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRERA f.: cast. carrera.
I. || 1. ant. Camí per on poden passar carros. Qui us feu en est seggle anar a peu, e feu anar vostres peus descalces per carreres muntanyoses e pedregoses, Llull Cont. 88, 16. Vench Don Pelegri... per la carrera d'Osca, Jaume I, Cròn. 29. Y camins aspres sens carrera, Faules Isòp. 72.
|| 2. ant. Carrer de població. Gitauen los rams per les carreres hon ell deuia passar, Llull Felix, pt. vi, c. 1. Exiren per les carreres a besar la terra, Muntaner Cròn., c. 76. Tres coses fan dona laminera: star prop lepola flaquera e comara carnissera e menjar en carrera, Libre de tres, 83.
|| 3. Espai de carrer que correspon a l'amplària de l'enfront d'una casa (Mall.); en les cases de fora vila, espai de terreny més o menys aplanat que precedeix immediatament al portal d'entrada. Agranava la carrera y la banyava, Oliver Obres, ii, 7. «Vespres que sé que tu véns, | jo ja no agran sa carrera, | antes hi tir qualque pedra | perque contra mon gust véns» (cançó pop. Petra).
|| 4. Carrera de Sant Jaume: la Via Làctia (Organyà, Artà, Manacor, Santanyí, Vilafr. de B., Eiv.). A la Pobla de Lillet en diuen la carrera de Cerdanya. La veig, com la nocturna carrera de Sant Jaume, Salvà Poes. 131.
|| 5. met. Mitjà moral, manera d'obrar per obtenir un resultat; conjunt de circumstàncies que tendeixen a un objecte. Qui us ensenaue carera [sic] e us tornaue de mal a bé, doc. a. 1250 (Pujol Doc. 23). La ànima ha sis carreres per les quals pot adorar la vosta gloriosa gloria, Llull Cont. 326. Les carreres de paradis son greus e ab gran afany, Llull Gentil 278. Deu e aquells qui van en les sues carreres, Collació, segle XIV (Col. Bof. xiii, 312). Sou porta e carrera de la salut humana, Villena Vita Chr., c. 23. Uolens seguir les carreres del molt noble pare nostre, doc. a. 1276 (BSAL, vii, 3). Totes aquestes gents foren en carrera de perdició, Tirant, c. 94.
II. || 1. Espai que recorre un cos en moviment. Distaua molt la fi de la carrera que hauien a correr, Alegre Transf. cxli. Es sol tombava en sa seua carrera, quan conegueren que es llaüt s'anava fent pesat, Rond. Eiv. 52. Especialment: a) Camí que fa el filador quan va arrere i avant (Castelló).—b) Camí que fa el qui gira amb la forca en l'era (occ.).—c) Camí que segueix la bístia que roda en els molins de sang, sínies, pous de torn, etc. (Men.).—d) Navegació que una barca o vaixell sol fer. «Aquest barco fa vint anys que fa la mateixa carrera». «Fer la carrera d'Amèrica».—e) Camí que fa un traginer d'una localitat a l'altra (Ripollès, Empordà).—f) Sèrie de carrers que formen l'itinerari d'una processó o ajust. En adornar finestres y enfronts de sa carrera, doc. a. 1827 (Hist Sóller, ii, 257).—g) Espai transitable entre dues rengleres de persones o coses. Els li feran mantinen carera [sic] per los pus honrats, Graal 9.—h) Carrera de coll: comellarada que fan els arbres i ramatges, davant i darrere el coll de tords, i que indueix aquests animals a passar-hi (Mall.).
|| 2. ant. Distància entre dos llocs. Que gran carrera hauia d'aquel loch tro a Morela, Jaume I, Cròn. 133.
|| 3. Acte de córrer sense interrupció (dit principalment dels cavalls). Aquell entén ell que sia Lançalot... la lansa del qual per sis o vuyt carreras o deu en una nit no's plegua, Corbatxo 66. Com la trompeta sonà los cauallers feriren los caualls dels sperons, e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo caualler encontrà a Tirant en una carrera, e ferí'l sobre lo rest, Tirant, c. 64. Com un lleó saltant en sa carrera, Atlàntida vii. Com un cavall en sa carrera, Canigó ix. Ses carreres de cavalls, Roq. 10.
|| 4. Curs o sèrie d'accions que una persona fa per obtenir una cosa. Especialment: a) Sèrie d'estudis fets per obtenir un títol. Havian de donar an En Gostí sa carrera que voldria, Alcover Rond. ii, 267. Home de carrera: el que ha seguit estudis oficials i amb ells ha aconseguit un títol facultatiu.—b) Fer carrera: obtenir bon resultat, especialment en els negocis; prosperar. «Faràs tanta de carrera | com s'ase d'En Ballester, | que amb un any i mig va fer | un viatge a Son Servera» (cançó pop. Manacor).
III. Sèrie de coses disposades una a continuació de l'altra. Deim-vos-ne adés una carrera, Jaume I, Cròn. 69. Donar carrera a la serra: girar alternativament les dents de la serra a dreta i esquerra perquè talli més bé. Carrera de la mitja (mall. calça): filera de punts escapats. Carrera d'un teixit o roba: senyal llarguer que resulta en les robes, per falta de fils o perquè estan mal passats. Carreres de l'espiga de dacsa: les fileres de grans de l'espiga de blat de moro (Xàtiva).
    Loc.—a) A la carrera: de pressa, sense desviacions ni destorbs. Y es fa rich a la carrera, Ignor. 15. Consell de guerra, lo credo y les absoltes a la carrera, Vilanova Obres, xi, 210.—b) De carrera: seguit, sense interrupció. «Van passar tres trens de carrera». «Se li van morir quatre fills de carrera».—c) Carrera dreta o carrera oberta: tot dret i de pressa, sense vacil·lacions ni returades. Vers ell anàs carrera dreta, Ausiàs March. En veu devallar tres carrera uberta, Alcover Rond. ii, 275.—d) No saber camí ni carrera: desconèixer el camí per anar a un lloc determinat (Empordà, Mall.).—e) ant. Metre en carrera d'alguna cosa: indicar a algú la direcció en què ha de cercar una cosa; cast. poner sobre la pista. Quant nos haurets mes en carrera en aquest feyt, Jaume I, Cròn. 468.—f) Deixar les carreres velles per les novelles: deixar els costums o les maneres tradicionals per adoptar-ne de nous. Salomó ja deya que no dexássem ses carreres velles per ses novelles, Ignor. 40.—g) Eixir a carrera o Fer-se a carrera a algú: sortir-li a camí. Eixir a carrera a alguna cosa: sortir-li al pas, aturar-la abans que arribi. La ciutat li era eixida a la carrera, Muntaner Cròn., c. 28. E sa muller ab d'altres dones qui la acompanyauen isquerenli a carrera, doc. segle XIV (BSAL, x, 53). Volent exir a carrera que per semblans paraules remor, escandol ne mal no's puxa moure, doc. a. 1344 (BSAL, iii, 72). Una volta sens pus la fortuna se fa a carrera ab la cara alegra, Decam., jorn. 7.a, nov. 9.a
    Refr.—a) «Guerra, carrera i amors, per cada plaer, mil dolors» (Manresa).—b) «La primera fa carrera»: significa que si la primera filla d'una casa fa un bon casament, també el solen fer bo les altres (Urgell, Segarra).
    Fon.: kəréɾə (pir-or., or., bal.); karéɾɛ (Ll.); karéɾa (Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.—a) Augm.: carrerassa, carrerota.—b) Dim.: carrereta, carreretxa, carrereua, carrerona.
    Etim.: del llatí *carraria, mat. sign. I || 1.

CARRERÀ m.
El pagès que viu dins la població (Plana de Vic).
    Etim.: derivat de carrer.