DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRETEJAR v.
|| 1. tr. Traginar amb carro o amb un vehicle semblant; cast. carretear, acarrear. Carretera per carretejar los forments, Rúbr. Bruniquer, v, 169. Ni fangant els calls..., ni batent,... ni carretejant per les costes de Bandina, Ruyra Parada 75.
|| 2. Treballar en feines feixugues, especialment en traginar coses d'un lloc a un altre (Empordà); cast. ajetrear.
    Fon.: kərətəʒá (pir-or., or.); kareteʒá (occ.); kareteʧáɾ (val.); kərətəʤá (mall., men.).
    Etim.: derivat de carreta.