DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRONYA
|| 1. f. Carn en corrupció; cast. carroña. La terra és necròfaga i demana carronyes, Espriu Lab. 70.
|| 2. Bèstia malalta o envellida, que no pot caminar (Garrotxa).
|| 3. m. i f. Infant dolent, que es resisteix a seguir els altres o a obeir-los (or., bal.).
|| 4. adj. Pererós, fluix, mancat d'activitat (Mall.); cast. poltrón.
|| 5. adj. Dolent, despreciable; especialment, que té mal gènit o mals instints (or., occ., val., bal.); cast. ruín. Aqui qualsevol carronya sab fer papé, Ignor. 48.
|| 6. adj. Rondinaire, malmirrós, que mai no està satisfet i sempre botzina (Penedès, Vimbodí); cast. refunfuñador.
|| 7. adj. Cançoner, mortificós, que molesta continuament (Manresa, Barc., Tarr., Valls). Aquella carronya de D.a Tuies l'hi tirava a la cara cada dia, Oller Esc. pobr. 65.
|| 8. Avarut (Lluçanès).
|| 9. El doble sis, en el joc de dòmino (Gir.).
    Fon.: kəróɲə (or., bal.); karóɲa (Tortosa, Maestr., Val., Cast.).
    Etim.: del llatí *carōnia, mat. sign. || 1, del qual procedeixen també les formes it. carogna, fr. charogne, cast. carroña, prov. caronha, etc.