Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. carrossa
veure  2. carrossa
veure  3. carrossa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARROSSA f.
|| 1. Cotxe de luxe, treballat artísticament, per a portar grans personatges o figurar en una gran festa; cast. carroza. Sa carroça imperial són els braços de Maria, Verdaguer Flors 29. Es lladres de qui fa fer, | van a lloure y en carrossa, Ignor. 15. a) Volta de carrossa: la volta construïda amb filades de pedra a nivell, que avancen una damunt l'altra fins a cloure amb una tapa plana (Mall.).
|| 2. Cotxe en general (Alg.); cast. coche.
|| 3. nàut. Encavallada bastida damunt una escotilla, per a estendre-hi les veles quan són mullades; cast. carroza.
|| 4. Cotxe, barca o altre vehicle vell, espanyat o feixuc de caminar (or., bal.); en general tota persona, animal o cosa revellida, quasi inútil per al treball que li pertoca fer; cast. vejestorio, carcamal.
|| 5. Capesflorat, home llibertí (Mall.); cast. calavera, perdis.
|| 6. Arrelamenta de les canyes (St. Vicenç dels Horts).
    Fon.:
kərɔ́sə (or., bal.); karɔ́sa (Andorra, Tortosa, Val.); karɔ́sɛ (Ll.).
    Etim.:
de l'italià carrozza, mat. sign. || 1.

2. CARROSSA f.
Bastó bifurcat a un cap, que serveix per remenar el líquid contingut dins un recipient (Men.) o per fer caminar els barquets de joguina dins els safreigs (Mall.). Remenantlo [al serigot] ab una cuera o carrossa, Soler Agric. men. 53.
    Etim.:
variant de crossa.

3. CARROSSA (ant. escrit també Carroça).
Nom propi de dona, en el segle XIV. «Carrossa de Vilaragut», dama de la cort de Joan I. V. Carròs, art. 3.