Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carruatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARRUATGE m.
|| 1. ant. Conjunt de carros o bèsties carregades per al servei d'un exèrcit, d'una caravana de mercaders, d'una vila, etc.; cast. carruaje, impedimenta, convoy. Axí com si aguesen levat lur camp, ab tot lur caruatje tramès tota llur família, Decam., jorn. 3.a, introd. Los carruatges dels frigis deixats a aquells, Hist. Alex. Ordenà molt gran carruatge, e molt gran multitud de cavalls e orifanys per portar vitualles, tendes e artelleries, e totes coses necessaries per al mester de la guerra, Tirant, c. 394. Pres a ses mans un carruatge de adzembles d'aquesta vila carregades de blats..., la major part de les dites adzembles e carruatge sera recobrat, doc. any 1472 (arx. mun. d'Igualada).
|| 2. Conjunt de la llenya que tallen del bosc per a la construcció de carros, cotxes i altres vehicles (Rupit).
|| 3. Vehicle amb rodes i que va tirat de bísties, com carro, cotxe, etc.; cast. carruaje. Es carré de Sant Miquel és es més transitat per carruatges y caminants, Ignor. 16.
    Fon.:
kəruáʧə (pir-or., Rupit, Caldes de Mal., Arbúcies, Barcelona); kəruáʤə (Tarr., Bal.); karuáʧe (Tamarit, Val.); karuáʤe (Ll., Tortosa).
    Intens.
—a) Dim.: carruatget.—b) Pejor.: carruatjot.
    Etim.:
de carriatge, amb canvi de la i en u per analogia de carro (segons Corominas DECast, i, 709).