DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CARTERA f.
|| 1. Estoig de cartó, de pell o d'altra matèria, compost generalment de dues o més cares plegables, que serveix per guardar cartes i altres papers, sia dins la butxaca, sia damunt una taula o altre lloc; cast. cartera. Obrint y cloent la cartera, Pons Com an., 50. Una tauleta ab tinter y cartera, Oller Fig. pais. 49.
|| 2. Aleta de roba que va adherida a manera de tapadora a les butxaques de jacs i d'abrics (or., bal.); cast. portezuela, tapa, golpe.
|| 3. Tros de pell que va cosit a la canya de les sabates altes, i en el qual estan els traus per embotonar-les (or., occ., val., bal.); cast. cartera.
|| 4. Cadascuna de les parts laterals del xap dels pantalons, a una de les quals van ficats els botons i a l'altra van oberts els traus per embotonar-los (Mall.).
    Loc.
—Tenir en cartera un assumpte, un escrit, una obra: tenir en preparació, previst per a resoldre, per a publicar o realitzar.
    Fon.: kəɾtéɾə (or., bal.); kaɾtéɾa (occ., val.).
    Intens.—a) Augm.: carterassa, carterota, carterot.—b) Dim.: cartereta, carteretxa, cartereua, carterel·la, carterona, carteró.
    Etim.: derivat de carta.

2. CARTERA f. ant.,
per quartera. Una cartera de ciuada, Capbr. Ribes 1283.