Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casaca
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASACA f.
|| 1. Peça de vestit, a manera de jac llarguer ajustat al cos i amb volada de falda a la part posterior; cast. casaca. Una casacha de contray vsada, doc. a. 1577 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Un vestit de drap frayresch, ço és, arruelo, casaca y sarragüels, doc. Val., a. 1585 (ap. Aguiló Dicc.). Una casaca de senyora de griseta de color cendra ab petillo tot guarnit de una puntilla de plata, doc. a. 1774 (ap. Aguiló Dicc.). El Diccionari Aguiló duu també la forma cassaca com a trobada en un document de l'any 1381, segons ell; és dubtosa aquesta data tan antiga.
|| 2. Bajoca de fava tendra (Vic, St. Llorenç de M.).
|| 3. Peça tubular de metall que es posa enrevoltada al cap d'un eix o altre mascle perquè vagi més just dins el dau o femella (Barc., Sta. Col. de Q.).
    Loc.
—a) Girar la casaca: canviar de partit o d'opinió segons les conveniències.—b) Estirar la casaca a qualcú: reclamar a algú que pagui deutes (Empordà).—c) Donar una bona casaca: donar molt de treball, obligar a treballar molt. Fer-se una bona casaca de treballar: fer-se'n un tip, treballar molt i fatigosament (Empordà).—d) Posar a qualcú una bona casaca: fer-li pagar un compte molt gros (Llofriu).—e) Retallar la casaca a algú: fer-lo objecte de murmuració.—f) Provar bé la casaca a algú: anar-li bé el matrimoni (Val.). Se diu per l'analogia fonètica que hi ha entre casaca i casar.
    Refr.

—«En les millors casaques hi ha les pitjors taques»: vol dir que sovint les persones d'alta posició social són les més vicioses.
    Fon.:
kəzákə (or., bal.); kasáka (val.).
    Etim.:
és incert si és pres del castellà casaca o del francès casaque, mat. sign. 1.