Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASAL m.
|| 1. a) ant. Edifici petit en el camp, per a sopluig de treballadors. E damvos cases e casals, orts e hortals, e lo terme de la Ciutat, Carta de franquesa de Mall., a. 1230 (BSAL, v, 44). Los dix que en tota la illa no y hauia població, sinó un petit casal en què stauen quatre casats... e viuien aquí en molt gran misèria, Tirant, c. 395. Casal de molí: l'edifici on estava instal·lat un molí. Lo casal del molí, doc. de Ribes, a. 1283 (RLR, iv, 59). En casal del molí sobirà, doc. a. 1410 (Alós Inv. 23). Una pessa de terra... ab casa o casal ab molí fariner en aquell constituït, Canyelles Descr. 126.—b) Redol de casetes en el camp (Migjorn-Gran, ap. Griera Tr.).
|| 2. Tros de terra midat per bastir-hi una casa (St. Vicenç dels H.); cast. solar.
|| 3. Casa gran, i especialment casa on radica un llinatge o família nombrosa; cast. casal, casa solariega, casona, Les portes del casal volgué tancades | per no veure ningú, Costa Trad. fant., 85. Quan l'esposa canta i fila, | el casal s'adorm en pau, Maragall Enllà 47. Castell, monasteri i vila | eren el casal comú, Llorente Versos 91. a) met. Dinastia, sèrie de generacions d'una mateixa família. Aquest libre se fa... a honor de Deus e del casal d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 1.
|| 4. Casa deshabitada i mig arruïnada (Lledó, Olot, St. Joan les A., Vall d'Hostoles, Cerdanya); cast. caserón. «La casa de l'abat ara no és més que un casal» (Aguiló Dicc.).
|| 5. Cadascun dels departaments d'un graner, separats per posts o embans, per a separar diferents classes d'oliva, de blat, etc. (Collbató, Guissona, Igualada, Calaf, Montblanc, Camp de Tarr.); cast. troje Passava la rasadora a les mesures i omplia o buidava els casals i la sitja, Oller Esc. pobr. 10.
|| 6. Casal d'abelles: rusc (Torra Dicc.).
    Fon.:
kəzáɫ (or., bal.); kazáɫ (occ.); kasáɫ (Val.).
    Intens.:
—a) Dim.: casalet.—b) Augm.: casalàs.—c) Pejor.: casalot.
    Etim.:
del llatí vulgar casāle, ‘propi de la casa’. En els documents del baix-llatí apareix sovint el mot casale amb els significats || || 1, 3 (Cfr. Ducange Glos., s. v.).