Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  casc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASC m.: cast. casco.
|| 1. ant. Closca, clovella dura. Can és cuit lo casch del caragol en holi, reté los cabeyls que no cagen, Medic. Part. 170.
|| 2. Elm, capell de ferro o d'altra matèria dura per a defensar el cap contra cops violents. Y es posaren es bomberos es cascos y ses corretjes, Ignor. 17.
|| 3. El cos principal d'una nau o barca, sense l'arboradura.
|| 4. Conjunt de les parets mestres i de la coberta d'un edifici.
|| 5. Àmbit o espai que ocupen en conjunt els edificis d'una població.
|| 6. Nom genèric dels atuells per a contenir líquids. a) Espècie de bóta de fusta poc fonda, que serveix per a posar-hi arengades ben atapeïdes formant cercles concèntrics i superposats (Empordà, Tortosa).
|| 7. Part còrnia del peu d'una bístia.
|| 8. La cotna de la pell adobada; la part de la pell que toca la carn (Reus). «Aquesta pell té bon casc».
    Etim.:
del radical kask- (cf. casca). En les accepcions || || 2 i següents, pres del cast. casco, com ho prova el fet de dir-se casco i no casc en el català no literari.