DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CASCA f.
|| 1. Closca, clovella dura (occ.); cast. cáscara. «Una casca d'ou», «de nou, d'ametlla», etc. Cendra de les casques d'ous de les quals són exitz pols, Tres. pobr. 55.
|| 2. Tros de pedra que salta en treballar-la (Griera Tr.).
    Fon.: káskɛ (Sort, Tremp, Isona, Fraga); káskɔ (Pont de S., Pobla de S., Senterada); káska (Benavarre, Tamarit, Barravés, Cardós).
    Sinòn.: || 1, closca, corfa, clova, clafolla, esclofolla, clasca, clovella.
    Etim.: la mateixa de clasca, amb el canvi del tipus onomatopeic (kask- en lloc de klask) si no és que s'hagi de considerar derivat del llatí quassĭcare ‘trencar’, com Meyer-Lübke REW 6941 i A. Castro (RFE, v, 41) hi atribueixen el castellà cáscara.

2. CASCA f.
Espècie de coca circular foradada en el centre, feta de pasta ensucrada i untada d'ou (Morella, Cast., Val., Llíria, Gandia, Mall., Men.); cast. casca. Fer casques, crespells, bescuyt blanch, Mostassaf 16. Publicaren lo pragó privant los bascuiters que no poguesan fer corbasas, cascas, cocas, buñolls, doc. a. 1759 (BSAL, xxi, 357).
    Fon.: káska (val.); káskə (Inca, Ciutadella).

3. CASCA ant.
Cognom català, documentat en l'any 1191 (Cart. Poblet 258, 22).