Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cascar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASCAR v. tr.: cast. cascar.
|| 1. Trencar sense arribar a produir separació de parts. Si lo leny se sacudirà, o's cascarà, o alguna cosa s'i romprà, Cost. Tort. IX, xxvii, 34. Li rompen ses armes e li casquen l'elm e l'escut, Hist. Troy. 192. Especialment: a) Copejar una part del cos, produir-li contusió amb trituració de teixit. Lo gran fex casca e destruu a la bèstia son dors, Llull Cont. 366, 23. Li sanchtraeixen los molls de les cames,... e's casca tots los niruis, e casca's lo tudell, Dieç Menesc. ii, 7.—b) Cruixir, fatigar molt; cast. moler. Ma senyora no era vesada de caualcar tan lonch camí, e sapiats que és règeu ugada e cascada, Jacob Xal. 12 vo.—c) Copejar la fruita i produir-li un començament de podridura. La viuda, no és dubte ser fruyta cascada, Viudes donz. 73.—d) Cascar-se els pits: emmalaltir-se els pits de les dones lactants per obstrucció dels canals de la llet (or.).—e) Cascar els peus: adolorir-los per excés de caminar o per mala disposició del calçat (Flamisell).
|| 2. Arrancar la roca d'un camp i picar-la, esmenussant-la, en el mateix indret (Palamós, ap. Griera Tr.).
|| 3. Cascar-la: masturbar-se (Mall., Men.).
|| 4. Pegar, donar cops violents (Lluçanès, Ll., Tremp, Calasseit, Morella, Maestr., Cast., Val.). «Mira, que et cascaré de valent!»
|| 5. v. pron. Engolir pressosament (or., val.); cast. cascarse, zamparse. Si me'l portes de seguida, me'l casco com un melindro, Pitarra «La botifarra».
    Loc.

Anar a cascar banquets: anar d'una banda a l'altra per seure i xerrar sense fer feina (Horta de Val.).
    Fon.:
kəská (or., bal.); kaská (occ.); kaskáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí *quasĭcare ‘trencar’.