DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASQUET m.
|| 1. Barret de roba que s'adapta al cap i que sol estar coronat per una borla (or., occ., val.); cast. birrete, gorro.
|| 2. Capell fort de cofa rodonenca (Barc., Men.); cast. bombín. Algunes barretines vermellegen entre les boines i els casquets, Verdaguer Exc. 44.
|| 3. nàut. Peça de fusta que corona l'extrem superior de la roda de proa de les barques de pesca (Badalona, Barceloneta); cast. casquete.
|| 4. Extrem d'una cosa més o menys hemisfèric o semblant a un cobricap rodó; cast. casquete.
|| 5. Pegat compost de pega i herbes que es posa al cap per guarir la tinya (Fabra Dicc. Gen.).
    Fon.: kəskέt (or., Maó); kaskét (occ., val.); kəskə́t (Mall., Ciutadella).
    Etim.: derivat dim. de casco.