DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1.   CASSA (ant. caça). f.
Instrument compost d'un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per a treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc; cast. cazo. Una cassa d'argent, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 183). Dos mànechs de ferre de dues caces e dos desencarnadors de ferre acerats, doc. a. 1419 (Arx. Gral. R. Val.). Los turchs... lançauen oli bullent ab caces, Tirant, c. 148. Una caça e una caçola de aram, doc. a. 1466 (Est. Univ. xiii, 419). Una cassa de aram de fer canellas, doc. a. 1478 (BSAL, iii, 227).
    Fon.: kásə (Empordà, Gir., Barc., Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Alaró, Mancor); kásɛ (Pla d'Urgell); сásəɾə (Manacor); kása (Vall d'Àneu, Calasseit, Tortosa, Val.).
    Etim.: del llatí cattĭa (<gr. cyathos) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’.

2. CASSA f.:
V. caça, art. 1.

3. CASSA f. ant.
Cassa fístula per càssia fístula. Carga de cassa fistola, doc. a. 1249 (RLR, iv, 249).

CASSÀ o CAÇÀ
1. Llin. existent a Arenys de Mar, Barc., Bescanó, Brunyola, Canet de Mar, Cassà de la Selva, La Bisbal, Palamós, St. Feliu de G., etc.
|| 2. topon. a) Cassà de la Selva: vila de 4,500 habitants, situada prop de la ciutat de Girona.—b) Cassà de Pelràs: caseriu agregat al municipi de Corçà, també en la comarca de Girona.—c) Roca de Cassà: nom de lloc del terme municipal de Tagamanent.
    Etim.: probablement d'una forma llatina Cattiānus, derivada del nom propi Cattius.