DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CASTEDAT f.
Virtut d'abstenir-se de tot plaer sexual il·lícit; cast. castidad. Si cauayleria e luxúria se couenen, castedat, qui és lo contrari de luxúria, és contra lo honrament de cauayleria, Llull Cavall. 16 vo. No puch callar aquell rigorós exemplar de castedat, Metge Somni iv. Lo oliuer té una cosa marauellosa de castedat y virginitat, y axí per fer-lo bell y fèrtil, fer com fan en algunes parts, que los fan plantar y gouernar a persones vèrgens, y axí ve lo oliuer bell e fèrtil, Agustí Secr. 48.
    Fon.: kəstəðát (or., bal.); kasteðát (occ., val.).
    Var. form. ant.: castetat (Llull Gentil 37; Ordin. Palat. 169); castitat (Oracions, segle XVI, ap. Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí castĭtāte, mat. sign.