DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCASTELLA topon.
Extensa regió que ocupa la part central de la Península Ibèrica des del Cantàbric fins a Andalusia; cast. Castilla. Pres una altra dona que era de Castella, Jaume I, Cròn. 4. Dona per muller al emperador de Castella, Desclot Cròn., pròl. La dreta Castella poch dura e poca és; qu'en Castella ha moltes províncies que cascú parla son lenguatge, Muntaner Cròn., c. 29.
Etim.: del llatí medieval Castella, ‘castells’, nom de la dita regió.
1. CASTELLÀ, -ANA m. i f.
|| 1. m. Governador d'un castell; cast. alcaide. A la coneguda del comanador de Acre o del castelà del Crac o del Marguat, doc. a. 1268 (Miret Templers 549). Com són batlles e veguer e castellans qui cullen lurs rendes, Llull Arbre Sc. i, 311. Hi muriren axí mateix lo capità e lo castellà del castell, Muntaner Cròn., c. 287.
|| 2. m. i f. Senyor que habita o posseeix un castell; cast. castellano. Donà-li una castelana que era vídua, per muyler, que li donà lo seu castel en dot, Sants ross. 56. Ab jurament fa promesa a l'hermosa castellana, Collell Flor. 66.
|| 3. m. i f. Nadiu o propi d'Es Castell (Maó), o de Castells de Serrella (La Marina).
Fon.: kəstəʎá (or., bal.); kasteʎá (occ., val.).
Var. form. ant.: castlà.
Etim.: derivat de castell.
2. CASTELLÀ, -ANA m. i f.
|| 1. Nadiu o propi de Castella; cast. castellano. Los castelans són de gran ufana e erguylloses e combatran-se ab nós, Jaume I, Cròn. 147. Fóra stat pijor lo maltractament que fahien a la terra los que huy s'appellen castellans e andalusos e gallechs, Boades Feyts 82. Altre libre de stampe en lengua castellana, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 46).
|| 2. m. La llengua de Castella. Lo mestre de scriure castellà se volia embarcar, doc. a. 1588 (Hist. Sóller i, 714).
|| 3. f. ant. Moneda que circulava en els segles XVI i XVII; cast. castellana. Donaren-li per son trebal una castellana valent quoranta sous, doc. a. 1538 (Entrev. Eiv. 14). Foren atrobats cinch-centes y nou castellanes d'or, Inv. Exarch.
|| 4. m. Perdigot, en el llenguatge humorístic dels caçadors (Penedès).
|| 5. Raïm blanc de pell fina i prima (Llofriu, Balaguer, ap. Griera Tr.).
Loc.
—Parlar castellà: fer so d'esquerdat una olla, càntir o altre atuell de terrissa (Barc., Olot).
Etim.: derivat de Castella.