DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CASUAL adj.
Que s'esdevé per cas fortuit, sense esser previst o esperat; cast. casual. Una relliscada d'En Xaneta, no sé si casual o intencionada, Ruyra Parada 55.
    Fon.: kəzuáɫ (or., bal.); kazuáɫ (occ.); kasuáɫ (val.); kuzuáɫ (en la pronúncia vulgar or.).
    Etim.: pres del llatí casuāle, mat. sign.

2. CASUAL m.
Casa gran (Ross.). Com me bòs taní peu amb aquey casual que rossegues, pobrasse (aplicat a una tortuga carregada amb la closca), Saisset Pa la gent fis, 7.
    Etim.: de casal, amb influència de casual art. 1.