DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCATARRO m.
|| 1. Afecció inflamatòria de les membranes mucoses, que produeix excés de secreció de mucus; cast. catarro. Serà causa de appolexies paràlisis catarros, Molera Pron. 1533. La gallina és sotaposada... al catarro y destillació per refredament, Agustí Secr. 153.
|| 2. Tos ferina (Barc.).
Refr.—a) «D'una de dos, val més catarro que tos»: vol dir que de dos mals s'ha de prendre el més benigne (Alcoi).—b) «Tots els gossos tenen tos, menys el meu que té catarro»: ho diuen per expressar que tot és dolent sense excepció (Manresa).
Fon.: kətáru (or., men.); katáro (occ., val.); kətáro (mall.).
Var.: cadarn.
Etim.: pres del gr.-llatí catarrhus, mat. sign.