DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CATEDRAL
|| 1. adj. Propi de la càtedra o soli d'un prelat; cast. catedral. Església catedral: església principal on resideix un bisbe amb son Capítol. Havia-y d'altres oficis segons que's cové a esgleya catedral, Llull Blanq. 68. Que cascuna sgleya cathedral haja mestres qui enseyen, Eximenis II Reg., c. 13. Ordonà moltes Seus cathedrals tornant-hi los bisbes, Boades Feyts 46. En la sglésia cathredal [sic] de la ciutat, Flos Sanct. (Ribelles Biblgr. 69).
|| 2. m. ant. Soli d'un prelat. Per rahó del sitial o catadral qui ara derrerament he fet fer la nit de ninou en la Seu de la dita ciutat, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.).
|| 3. f. Església catedral; cast. catedral. Als claustres de la catedral, Vilanova Obres, iv, 107.
|| 4. f. Càrrega molt voluminosa. Un carro porta una catedral, Ruyra Parada 99.
    Fon.: kətəðɾáɫ (pir-or., or., bal.); kateðɾáɫ (occ., val.); kətɾəðáɫ (or., men., en la pronúncia vulgar); kətəɾdáɫ (men., en la pronúncia més vulgar).
    Intens.:—a) Augm.: catedralassa, catedralota.—b) Dim.: catedraleta, catedraletxa, catedraleua, catedralona.
    Etim.: del llatí cathedrale, mat. sign.