Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caterva
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CATERVA (i ses variants catèrvola, catefa, cateifa, caterfa, caterna). f.
Multitud; nombre excessiu de persones o animals, i per ext., també d'objectes inanimats; cast. caterva. Pujar a galliner una caterfa d'infants, Aguiló C., Rond. de R. 11. Convidant a tota una caterfa d'amichs, Ignor. 37. I una cateifa d'al·lots, tot un esbart d'al·lotea, Alcover Cont. 530. A trenta anys ja en tendria una catefa, Galmés Flor 138. Els burgesos més porucs es van esverar... en trobar-se a mercè de la caterva, Caselles Mult.155.
    Fon.:
kətέɾβə (Barc.); katέɾβa (Val.); katέɾva (Morella); katέɾfa (Maestrat); сətέ̞ɾvə (Palma); kətέ̞ɾvə (Ciutadella); kətέɾβulə (Llofriu); kətέfə (Alaró, Artà, Ciutadella); сətέ̞fə (Manacor); сətέ̞јfə (Manacor); kətέ̞ɾnə (Ciutadella).
    Etim.:
del llatí caterva, mat. sign. La forma caterva, presa directament del llatí, és la més estesa en català. Les altres formes, que presenten modificacions populars, s'expliquen de diferents maneres: catèrvola apareix sufixat amb -ola (tal vegada per contaminació de tèrbola, explicable per certa idea de ‘conjunt excessiu i desordenat’ que predomina en el mot caterva); les formes amb f s'expliquen o per simple ensordiment de la v (caterfa) o per reducció de la rf a f (catefa), o tal vegada per creuament amb l'aràbic ṭāifa que significa també ‘turba’, ‘multitud d'homes’; sembla afavorir la teoria d'aquest creuament la forma mallorquina cateifa, que presenta una ј més explicable per la interferència del mot aràbic que no per una evolució fonètica espontània del català (que és la teoria de Spitzer Lexik. § 58). En quant a la forma caterna, no és altra cosa que el resultat de la sufixació amb -erna, terminació presa de mots com caverna, eterna, llanterna, etc.