DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CATERVA (i ses variants catèrvola, catefa, cateifa, caterfa, caterna). f.
Multitud; nombre excessiu de persones o animals, i per ext., també d'objectes inanimats; cast. caterva. Pujar a galliner una caterfa d'infants, Aguiló C., Rond. de R. 11. Convidant a tota una caterfa d'amichs, Ignor. 37. I una cateifa d'al·lots, tot un esbart d'al·lotea, Alcover Cont. 530. A trenta anys ja en tendria una catefa, Galmés Flor 138. Els burgesos més porucs es van esverar... en trobar-se a mercè de la caterva, Caselles Mult.155.
    Fon.: kətέɾβə (Barc.); katέɾβa (Val.); katέɾva (Morella); katέɾfa (Maestrat); сətέ̞ɾvə (Palma); kətέ̞ɾvə (Ciutadella); kətέɾβulə (Llofriu); kətέfə (Alaró, Artà, Ciutadella); сətέ̞fə (Manacor); сətέ̞јfə (Manacor); kətέ̞ɾnə (Ciutadella).
    Etim.: del llatí caterva, mat. sign. La forma caterva, presa directament del llatí, és la més estesa en català. Les altres formes, que presenten modificacions populars, s'expliquen de diferents maneres: catèrvola apareix sufixat amb -ola (tal vegada per contaminació de tèrbola, explicable per certa idea de ‘conjunt excessiu i desordenat’ que predomina en el mot caterva); les formes amb f s'expliquen o per simple ensordiment de la v (caterfa) o per reducció de la rf a f (catefa), o tal vegada per creuament amb l'aràbic ṭāifa que significa també ‘turba’, ‘multitud d'homes’; sembla afavorir la teoria d'aquest creuament la forma mallorquina cateifa, que presenta una ј més explicable per la interferència del mot aràbic que no per una evolució fonètica espontània del català (que és la teoria de Spitzer Lexik. § 58). En quant a la forma caterna, no és altra cosa que el resultat de la sufixació amb -erna, terminació presa de mots com caverna, eterna, llanterna, etc.