DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCATIFA f.: cast. alfombra.
|| 1. Peça teixida de llana o altra matèria, que serveix per cobrir i adornar el sòl d'una habitació, els graons d'una escala, el pis d'un carrer, etc. Item més catiffes d'assò que foren stimades d'unas dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 215). Una cathifa rasa oldana ab diverses senyals, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Li trametem les sis catifes peloses, sis rases e sis vànoves, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 523). Entraren en la cambra quatre àngels portant catifes e coxins e dos excellents cadires, e feren lo strado, Villena Vita Chr., c. 287. Una catifa mitjansera de tres rodes, Una catifa de dues rodes, Una catifa petita de tres rodes, Una catifa fina ab vuit rodes petita, Una catifa gran ab tres rodes, doc. a. 1515 (Miret Templers 572). Una catifa gran de dotze rodes castellana a dos tires les rodes, Inv. Exarch.
|| 2. fig. Conjunt de coses homogènies que cobreixen la terra. «Una catifa de flors». «La catifa verda del prat».
|| 3. Llençol vell bast que fa d'abrigall (Bocairent, ap. Griera Tr.).
Fon.: kətífə (pir-or., or., bal.); katífɛ (Ll.); katífa (Tortosa, Val., Al.).
Intens.:—a) Augm: catifassa, catifota, catifot.—b) Dim.: catifeta, catifetxa, catifel·la, catifeua, catifona, catifó.
Etim.: de l'aràbic katifa, mat. sign.