DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAURE (i sa var. ant. caer). v. intr.: cast. caer.
|| 1. Moure's una persona o cosa de dalt a baix pel seu propi pes. Per supèrbia caegren los àngels del cel, Llull Felix 211. Al home orb és donat bastó e guiador per tal que no caia, Llull Cont. 158. Ella abraçà e besà son fill Blanquerna, e caec esmortida en la terra, Llull Blanq. 8, 5. E cayen-li les làgremes per la cara, Jaume I, Cròn. 63. E la senyera fo caüda en terra, Muntaner Cròn., c. 275. Los grossos no la vullen carregar tant que cayga la somada, Turmeda Diuis. Cové-los donchs naturalment que cayguen en lo centre de la terra, Metge Somni iii. La donzella plorant vench a Curial, e lexant-se caure de la hacanea, Curial, ii, 24. Qui'n terra jau no tem pus avall caja, Auzias March xcii. Com cayguist en terra, diguist que ab la ajuda del teu Déu conquistaries tota aquesta terra, Tirant, c. 238. E lauors diran: munts, caets sobre nós, e muntanyes cobrits-nos, Serra Gèn. 216. Com enfitada | sola çopàs, | e's menejàs | lo candeler, | ... | caych la canela, | féu bé la vela, Spill 2469. Tornaren a tras e cayeren tots en terra, Gerson Passió, c. 6. Cauen uns punys damunt la porta vella, Canigó ix. L'aigua queia per amor de Déu, Víct. Cat., Ombr. 25. Cada fulla que cau i voleia davant meu, Ruyra Parada 11. Y els cops de puny com la pluja cahuien, Casaponce Faules 34. Caure de cap: caure amb el cap per avall o ferint a terra amb el cap. Caure d'esquena: caure (una persona o animal) cap enrera. Caure de clatell (Priorat) o caure de tòs (Vínaròs) o caure de memòria (Mall.): caure cap enrera pegant en terra amb la part posterior del cap. Caure de panxa: caure per davant. Caure de bocadents: caure per davant ferint amb la cara en terra. Caure de peus: caure amb els peus per avall, tocant en terra amb els peus. Caure de cul o d'anques a terra: caure una persona sense perdre la posició vertical de l'ossa i quedant assegut en terra. Caure aplomat o emplomat: caure verticalment, sense fer biaix. «El sol cau aplomat» (al ple de migdia). Caure en sopols: caure tot d'un cop, de sobte, sense dividir-se (Empordà). Caure com un sac: caure feixugament, sense defensar-se del cop. Mal de caure: malaltia epilèptica. Com és mal de caure e vertigo e obscuritat de ulls, Albert G., Ques. 45. Deixar caure: deixar de subjectar una cosa, permetre que vagi avall. Y deixà caure en una cadira lo pes del seu cos feixuc, Oller Pap. 160 (ap. Balari Dicc.).
|| 2. Anar a parar a una situació dolenta. No cayes en la ira de Déu, Llull Doctr. puer., c. 1. Servitut del demoni, en la qual caégrem en nostre pare Adam, Llull Cont. 83. En moltes maneres los hòmens cahen en malauyrança, Llull Felix, pt. viii, c. 33. E si per aventura negun corratayarà entro agués jurat, caga en la pena d'avayl scrita, doc. a. 1295 (RLR, v, 83). Si per ventura alcun ferrer... cahiya en captivitat, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Com alscuns dels domèstichs nostres o familiars seran cahuts en alcuna malaltia, doc. a. 1378 (Roca Medic. cat., 122). L'infortunat ermità caych en l'abominable peccat carnal, Hist. Garí 8. La regina aprés poch temps plena de angoxa cau malalta, Boades Feyts 307. Justa cosa és, donchs, que ell caja en lo laç lo qual contra nós paraua, Hist. Troy. 147. La emperatrís caygué malalta, doc. a. 1533 (BSAL, x, 41). Jo ey som caygut, com sa mosca en es brou, Aguiló C., Rond. de R. 7. Estavas aquí de pareyer quant caigueres soldat, Penya Mos. iii, 184.
|| 3. Sucumbir. Caigueren Saul i Jonatàs, Alcover Poem. bíbl. 72. Ha caigut, diuen elles d'haver sigut agafat, Vallmitjana Crimin. 50.
|| 4. Sobrevenir. Gran admiració caygué sobre tots, Villena Vita Chr., c. 9.
|| 5. ant. Ocórrer, trobar-se en algun lloc o cosa. En la humanitat de Jhesucrist no poc caher negun peccat, Llull Gentil 171. En la deitat no cau temps ni passió, ni lo vostre cors dementre que era en aquest món totes estes calitats cayen en ell, Llull Cont. 106, 14. Assats a mi és caussa descuberta | que pur'amor no pot en dona caure, Auzias March, lxxxvii. Que sol tanta viltat no poria may caure en lo seu pensament, Alegre Transf. 87. Los fets morals no caen complidament sots narració, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1.
|| 6. Esdevenir-se fortuitament. Aquella bèstia sobre qui cahia la sort, Llull Felix, pt. vii, c. 3.
|| 7. Trobar-se o anar a parar per casualitat. Vaig caure amb un senyor i una senyora que eren un sac de pa, Alcover Rond. x, 180. «Vaig caure a dir que era jo»: vaig dir casualment que era jo (Mallorca, Menorca).
|| 8. Estar situat (en relació a altres coses). Las desllurigades runas del monastir que cau al costat de la rectoria, Genís Julita 119. Part d'ací ve a caure l'estudi, part d'allà el menjador, Ruyra Parada 19.
|| 9. Caure en una cosa: adonar-se'n, adquirir-ne noció o recordança. No hey havia caygut; Sebastianeta, tens rahó, Ignor. 74. En aquell punt caigueren en una cosa: no havien sentit un lladruc de gos, Víct. Cat., Ombr. 53. L'amo no va anar a caure que fossin pastilles de sucre, Ruiz Nov. 138.
|| 10. Complir-se (un termini, una hora determinada, etc.). «Ja han caigut les dues» (or., occ., val., bal.). Cobrar a any caigut: cobrar quan ha complert l'any, no per avançat (Tortosa). Si alcuna vigília cau en digmenge, lo dissapte davant se deu dejunar, Eximenis Terç, c. 162 (ap. Balari Dicc.). No hagen de pagar anyades endarrerides de censos, sino és lo que caurà de vuy al devant, doc. a. 1644 (arx. de Montblanc). Com no'ns cau fins d'aquí a vuyt dias el lloguer, Pons Auca 255. En caure s'hora, surt el Rd. Sr. Rector, Alcover Cont. 79. Vaig arribar a creure que caurien les dues de la matinada, Ruyra Parada 16.
    Loc.—a) Caure bé (una cosa de menjar): fer bon profit a la digestió. Lo que poria menjar o lo que no li cauria bé, Roq. 8—aa) Caure bé (una peça d'indumentària): venir ben adaptat al cos, de manera que faci impressió agradable a la vista. Eixa corona a ninguna altra caurà tan bé, Llorente Versos 127. Per veure si aquests guants me cauen bé, Ignor. 43.—b) Caure bé: esser útil. Me cauran molt bé per posà aquí, Ignor. 20.—bb) Caure bé: esser agradable. Digau perque és sabaté | i mai vos ha caigut bé, Benejam FyF, acte i.—c) Caure bé: esser còmode, avinent. Qualsevol dia que vos cayga bé, Roq. 39.—cc) Caure malament (una cosa de menjar): fer mal profit, perjudicar el cos. Un panxó de prunes no sol caure malament, Ignor. 17.—d) Caure malament (una peça d'indumentària): venir mal adaptada al cos.—dd) Caure malament o caure tort: esser incòmode, malavinent.—e) Caure malament o caure avall, o caure tort, o caure agre: esser desagradable, donar disgust.—ee) Caure en grat, o caure a l'ull, o caure de bon ull: agradar, atreure la simpatia. Li caygué tan en grat e feu-ne tal rialla, Tirant, c. 248. Dieu que les viudes... no us poden complaure ni us cauen en grat, Viudes donz. 199. Un fallaire li ha caigut a l'ull, Canigó i. Veié ben prompte que havia caigut de bon ull a la patrona, Oller Pap., c. 2.—f) Deixar-se caure a algun lloc: comparèixer, acudir-hi. Cada vetlla que'm dexava caure en aquella tertúlia, Oller Rur. urb. 21. Tots els homes s'havien deixat caure a la plaça, Pous Empord. 69.—ff) Deixar caure: amollar veritats amargues, recriminacions, etc. «Quan hem estat tots sols n'hi he deixat caure unes quantes».—g) Caure de pla (Vallès, Penedès) o caure de quatre potes (Igualada): deixar-se enganyar.—gg) Caure de grapes: equivocar-se, romandre enganyat (Vallès, Penedès).—h) Caure de cul: equivocar-se, sortir malament d'un assumpte que semblava que havia de sortir bé (Vallès, Valls). Caure de cul: tornar pobre (Llofriu).—hh) Caure-hi de pla: donar completa conformitat al que un altre proposa o diu (Maresme). «Vaig dir-li que volia els deu duros; va caure-hi de pla, i de seguida me'ls va donar» (Pineda).—i) Caure de l'escambell (Penedès) o caure d'es retaulet (Men.): caure en desgràcia, perdre la simpatia de qualcú.—ii) Caure del burro (Cat.) o caure de s'ase (Mall.): adonar-se, a la fi, d'una cosa que no es comprenia. Es dia que ets electós de Palma cauran de s'ase, Ignor. 31.—j) Caure de fluix: cedir o declarar per distracció una cosa que un altre demana amb astúcia (Llofriu).—jj) No tenir on caure mort: esser extremadament pobre.—l) No caure en terra (una paraula o cosa que s'ha dit): no desaprofitar-se. No romandrà en nós que aquesta paraula que tocats no caga en terra, Marsili Crón., c. 2.—ll) Guardar-se (d'una cosa) com de caure: guardar-se'n amb molt d'esment. Tornar-lo! Ell me'n gordaré com de caure!, Alcover Rond. i, 174.—m) Caure l'ànima als peus, o caure les ales del cor (a qualcú): esvair-se tota la il·lusió, sofrir un desengany molt gros.—mm) Caure de son pes: esser molt conforme a la raó, esser una conclusió molt lògica.—n) Caure la bava (a qualcú): estar ple de satisfacció. Un altre nebot l'amoxarà ab un terringo, li caurà la bava an el jay betsol, Penya Mos. iii, 13.—nn) Caure l'ànima (a qualcú): deixar-se sentir molt la fam o la debilitat. Tench s'ànima que'm cau, Ignor. 61.—o) Caure la cara de vergonya (a qualcú): estar molt avergonyit. Mos cau sa cara de vergonya, Ignor. 55.—oo) Caure damunt (a qualcú): oprimir-lo, esser-li estret, resultar inhabitable. Sols vaig pensar a fugir d'aquelles terres: tot em queia sobre, Pons Com an. 73. Barcelona li queia damunt, amb tot i reconèixer que hi havia coses molt pulides, Ruiz Nov.—p) Caic no caic, o si cau no cau: en posició falsa, insegura, en perill de caure. Teules que penjan caich no caich, Roq. 41.—pp) Ací em cau, allà em penja: amb descurança, sense mirament. «L'Antònia, d'ençà que és casada, va tota ací em cau allà em penja» (Montblanc).—q) Estimar-se tant si cau com si penja: sentir indiferència envers de qualcú o de qualque cosa, no preocupar-se'n (Mall., Men.). «Jo ja no vui dir res més; tant m'estim si cau com si penja».—qq) Tot cau i tot penja: tot està descuidat, enmig de gran indiferència (Mall.).—r) Caigui qui caigui: sense contemplacions ni respecte. Donchs feriré a les palpentes, caygui qui caygui, Vilanova Obres, xi, 260.—rr) Sempre cau soldat: se diu d'una persona que sempre és perseguida de la mala sort (Mall.).—s) Ara caic ara m'aixeco (Barc.); Allí caic i aquí m'aixeco (Vallès); Ara caic ara m'aixec (Bal.); Ací caic i allà m'alce (Cast.): caminant dificultosament i amb freqüents ensopegades.—ss) No caure de sa post: no esser cosa urgent (Mall.).—t) En terra caiga i mal no faça: imprecació que es diu vulgarment entre gent supersticiosa en anomenar el càncer, perquè hi ha la creença que la persona que anomena aquesta malaltia la contreu (Mall.).
    Refr.—a) «Qui no mira envant, cau enrera» (Mall.). «El que no mira en avant, cau en arrera» (Val.). Recomana la previsió.—b) «Per a caure no cal córrer» (Maestr.).—c) «Qui més amunt puja, de més amunt cau» (or.) «Com més amunt pugen, de més alt cauen» (mall.).—d) «Tot bon cavaller cau» (Mall., Men.). «Lo més bon cavaller cau de cavall» (Urgell, Segarra). «Tot bon cavaller cau, i tota bona bèstia s'aixeca» (Mall.).—e) «Qui cau i s'aixeca, no és cap vergonya» (or.). «El que cau i s'alça, terra alvança» (Alcoi). «Qui cau i s'aixeca, una passa avença» (Mall.). «Qui cau i s'aixeca, és tan alt com era» (Mall.). «De qui cau i s'aixeca, no hi ha res que dir» (Rubí)—f) «A qui cau i no es fa mal, Déu l'ajuda» (Rubí). «Qui cau i no es fa mal, és caiguda d'animal» (Rubí).—g) «Tot lo que no ha caigut està per caure» (or.); «Qui està en peu dret, que miri de no caure» (or.): signifiquen que tothom té flaqueses i que ningú es pot considerar superior als altres.—h) «Torres més altes hem vist caure».—i) «Cada gota té a on caure» (Manresa).—j) «S'aigua cau allà on és més avall»: vol dir que la justícia dels homes sol caure damunt els pobres i sempre sol trobar excusa pels rics (Ciutadella).—l) «Els de Ridaura, quan plou, la deixen caure» (Manresa).—m) «Ves a peu i no cauràs» (Gandesa).—n) «Si queia una pedra del cel, m'encontraria»: ho sol dir qualque persona que té moltes desgràcies i que es considera perseguida implacablement de la mala sort (Mall.).—o) «Val més caure en gràcia que esser graciós» (or., occ., val., bal.).—p) «No cauen totes les pagues per Sant Joan» (Solsona, Cardona); «No cauen totes per Sant Joan, també en cauen algunes entre any» (Vendrell); «No totes cauen per Sant Pere» (Urgell, Segarra); «No totes les olives cauen a la borrassa» (or.); «No cauen pas totes a terra» (Olot): vol dir que no sempre es poden fer les coses a la primera avinentesa.—q) «Per ajudar a caure algú, no caiguis tu»: significa que el qui procura fer mal als altres, es posa en perill de fer-se mal a ell mateix.
    Fon.: káwɾə (pir-or., or., bal.); káwɾe (L'Escala, Berga, Gir., Solsona, La Bisbal, Valls, Reus, occ., val.); káwɾi (Sta. Col. de Q., Organyà, Benavarre, Tamarit, Balaguer, Bellpuig, Ll., Fraga); káwɾeɾ (Patró, Benissa, Vilajoiosa); сáwɾə (Pollença, Palma, Manacor, Felanitx); сǽwɾə (Felanitx); káwɾɛ (Maó); káwɾa (Alguer).
    Conjug.: segons els paradigmes de les pàg. 67-69.
  Per una exposició més detallada de les formes d'aquest verb i de llur distribució geogràfica, cfr. Alcover- Moll Flex. 80 i ss.
    Etim.: del llatí cadĕre, mat. sign.