Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  causa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAUSA f.
I. cast. causa.
|| 1. Allò per què una cosa s'esdevé o per què hom fa alguna cosa. Lo qual és perfeita causa, Hom. Org. 2 vo. Enaxí com creador e creatura e causa e effecte, Llull Felix, pt. viii, c. 22. Totes coses serien sens causa final, Llull Cont. 316. Quina sia estada la causa per què Muntpesller se sia mesa, Muntaner Cròn., c. 15. Sola causa de la mia venguda és ma muller, Metge Somni iii. Sens causa l'eclipsi tan fort nos segueix, Passi cobles 147. La causa per què los fets morals no's poden dir complidament és perque tots iorns s'esdevenen, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. Per pagar les despeses qui's són fetes per causa de la sepultura del Senyor Rey, Ardits, iii, 7 (a. 1479). Lo rossí par-me bo, és ver sta flach a causa que an stat molt en mar, doc. a. 1506 (BSAL, x, 305).
|| 2. Procés; allò que es discuteix davant la justícia. En les ordenacions dels reis d'Aragó es dividien les causes en criminals i civils, i unes i altres es subdividien en grans i poques (=petites): «No és encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinació nostra donen pena de mort o abscisió de membre o exill perpetual de públichs crims són proposats: poques emperò causes esser aquelles entenem les quals d'altres crims són agitades; e grans civils esser aquelles que són de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas e de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o d'alfonsins de cosa la qual sia afirmat per l'actor valer la dita quantitat o més a la dita rahó; altres emperò causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicació o querimònia o libell quant preu esser de la cosa estimarà per tal que per açò aquells qui conèxer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen» (Ordin. Palat. 104-105). Si se voldran continuar causes que ya eren introduydes en la Governació, Pragm. Aud. Mall., fol 17 vo. La causa romangué aturada, Penya Mos. iii, 236.
|| 3. El conjunt d'interessos que cal defensar a favor d'algú o de qualque institució. «Defensar la causa de la llibertat». «Conquistar algú a la bona causa».
II. ant. Cosa. Coneguda causa sia a totz, doc. a. 1284 (RLR, iv, 369). Si crida camp o camps, o casa o cases, o altres causes no mobles o mobles, doc. a. 1304 (RLR, vii, 45). Ni aquel de qui serà la dita causa moble no sia forssat de vendre ni liurar la dita causa moble, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 73). Assats a mi és caussa descuberta, Ausias March, lxxxvii. Aquest ús de causa amb el significat de ‘cosa’ es troba únicament en documents rossellonesos o en textos influïts del llenguatge provençal, com el que hem citat d'Ausias March.
    Fon.:
káwzə (pir-or., or., bal.); káwzɛ (Ll.); káwza (Tortosa, Cast., Al.); káwsa (Val.).
    Etim.:
pres del llatí causa, mat. sign. I. En el llatí vulgar tardà, causa prengué també el significat II, de ‘cosa’, i predominà damunt el clàssic res en totes les llengües romàniques (V. cosa).