Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cava
veure  2. cava
veure  3. cava
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAVA f.
|| 1. ant. Cova. Hauia una caua hon estaua un pastor, Llull Felix, pt. iii, c. 1. En una cava tot deçelat fo aquel tresor amagat, Bíblia Sev. 199. Fora de la vila és la cava del leó hon Jhesucrist fo pres, Treps Rom. 86 vo.
|| 2. Camí excavat per a la conducció amagada de tropes, per a la invasió d'una plaça assetjada, etc. Començam de fer nostres caues, e can foren començades aquestes tres caues, aquela den Jaçpert anaua sobre terra, e les altres deiús terra, Jaume I, Cròn. 69. Los aragonesos feren una cava molt gran per enderocar los murs..., e puix lo comte de Ampúries començà huna cava assats prop del vall, e féu de sots terra gran pregon huna cava feta a guisa de alberch, en què pogueren albergar a gran ayre docentes persones o cavallers... E puix lo comte començà a cavar dedins la sua cava..., e entrà sots lo vall tro al mur, si que del mur caech huna gran peça, Desclot Cròn., c. 40. Ell manà fer al bon comte d'Ampúries una cava, per la qual la ciutat s'esvaí, Muntaner Cròn., c. 7. Han endreçada la ciutat de nouells murs e de valls e de caues, Hist. Troy. 157.
|| 3. neol. anat. Vena cava: una de les grans venes per les quals la sang torna a l'aurícula dreta del cor; cast. vena cava.
    Etim.:
del llatí cava ‘buida’.

2. CAVA f.
Celler sota terra (Puigcerdà, Camp de Tarr.); cast. cava, bodega.
    Etim.:
del fr. cave, mat. sign.

3. CAVA topon.
Poblet de 54 habitants, situat a la vora dreta del Segre, al S. de la muntanya del Cadí.