Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cavalcador
veure  2. cavalcador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAVALCADOR, -ORA m. i f.
Qui cavalca; cast. cabalgador. Especialment: a) Qui sap o sol anar a cavall. Era dels bons cavalcadors del món, Muntaner Cròn., c. 179. Hi havia més de XXX mília caualcadors, id. ibid., c. 295. Cavalcador de dues selles: el que sabia cavalcar a la gineta i amb sella d'armes (ant.). Era molt entès e en les armes més destre que negú de tots los altres, e dels moros lo millor; de II celles molt bon caualcador, Tirant, cap. 133.—b) ant. Qui anava en una cavalcada o incursió guerrera. Los sarraïns que amenen o aporten los corsaris, e venen en encant, o els caualcadors, són tenguts d'aquesta redibició, Cost. Tort. IX, vii, 8.—c) ant. Home que anava a cavall davant o darrera d'un príncep o alt personatge en senyal d'honor i reverència. Trobam frare Ramon Saguàrdia ab deu cavalcadors, que madona la regina de Mallorques nos havia tramesos per ço que acompanyassen lo senyor infant, Muntaner Cròn., c. 269. Cavalcam en un palafrè y solament ab tres cavalcadors, Pere IV, Cròn. 279.
    Fon.:
kəβəɫkəðó (or.); kwəɫkəðó, koɫkəðó (mall.); kuɫkəðó (men.).

2. CAVALCADOR (i sa var. qualcador). m.
Pedrís que serveix per pujar còmodament a cavall; cast. poyo. Phelip pres del braç a la infanta e portà-la fins al caualcador, Tirant, c. 96. Hauie fet un caualcador dauant la porta de la dita botiga, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).