Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cavalleria
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAVALLERIA f.: cast. caballería.
|| 1. Institució militar consagrada per l'Església i pròpia de la noblesa feudal, que obligava els seus membres a combatre per la fe i la justícia, a defensar els dèbils i a esser lleials i cortesos. Un saui cauayler qui longament hach mantengut l'orde de cauayleria en la noblesa e força de son alt coratge, Llull Cavall. 4. Qui primerament ab ses gents caualcà caualleríuolment en cauall e qui féu art de caualleria, Eximenis II Reg., c. 31. Vandrà lo cavaler al sinchè yorn qua el aurà rabut horda de cavalarja, Graal 26. a) Cerimònia d'armar cavaller. E fo la nostra caualeria en Sancta Maria de la Orda de Teraçona, que oyda la missa de sent Espirit nos cenyim la espasa que prenguem de sobre l'altar, e podíem laora haur XII anys complits, Jaume I, Crón. 19.
|| 2. Conjunt de qualitats i virtuts pròpies dels cavallers i exigides per la dita institució. Lo bon cavaller en la batalla per son ardiment e per sa cavalleria reeb molts de colps, Lull Cont. 62. No'n trobaría hom altra aytal vos sots, de proasa e da cavalaria, Graal 51. Tota la sperança mia staua en la gran virtut e caualleria vostra, Tirant, c. 222.
|| 3. Proesa, acció cavalleresca. Neguns cavallers no pogren fer majors cavalleries de feyts d'armes, Muntaner Cròn, c. 134. No és de marauellar si aprés Hèrcules féu tant insignes cauelleries, Tomic Hist. 18.
|| 4. Conjunt de cavallers. Cercam una partida de la vila ab nostra cavalleria, Pere IV, Cròn. 239. Quant l'ach poblada | de clerecia, | cavalleria, Spill 7226. Hanme vençudes moltes e diverses batalles, e morta la millor caualleria que en lo meu regna era, Tirant, c. 7. Lo dit Gabriel me par esser lo pus dispost entre tota la caualleria de vostra real cort, Villena Vita Chr., c. 18.
|| 5. Orde militar, especialment la dels Templers. Per clam dels religioses frares de la caualeria del Temple, doc. a. 1254 (Miret Templers 340). Frare Pere de Muncada, Maestre de la caualleria del Temple en Aragó e en Catalunya, Cost. Tort. I, i, 14.
|| 6. Extensió de terra, de cabuda deu sesters de blat de sembradura, que integrava la part donada en feu al cavaller per tal que aquest, a més de casa, posseís prou terres per a tenir armes i cavall sempre disposts a la defensa del senyor i de la contrada. Los cauallers són tenguts de pagar en Comú, per sou e per liura, de totes coses seents que ajen ne compren... exceptades caualleries antigues, car d'aquelles no són tenguts de pagar en Comú, Cost. Tort. I, i, 19. Ha nafrat y mort de deu colps en Johan Vidal dins la cavalleria de Canet la qual tenia en comanda, doc. a. 1468 (BSAL, iv, 26). Senyor que fo de la cavalleria de Bellver, doc. a. 1606 (Boll. Lul. iii, 263).
|| 7. Conjunt de combatents que van a cavall. Pharaó manà exir tots los caps de les osts e tota la caualleria e tots los carres, Serra Gèn. 68. Trompetas de cavalleria val la pessa sinch lliures, Tar. preus 66. La cavalleria acometent de costat derrotà lo batalló, Lacavalleria Gazoph. Vint mil hòmens du de peu, deu mil de cavalleria, Canigó, vii.
|| 8. Bístia cavallina per a cavalcar o per a portar càrrega. Qui am cavalleria, qui amb carro, Massó Croq. 60.
    Loc.
—a) Tirar la cavalleria damunt qualcú: dirigir contra ell tota la força disponible, especialmente de reconvencions o arguments. Volia tirar la cavalleria damunt d'en Carlets, Vilanova Obres, iv, 39.—b) Ficar en llibres de cavalleries: ficar en coses que no importen al qui s'hi fica. «No em vinguis amb llibres de cavalleries!»Joanet, entra dins. ¿Quí't fa ficar en llibres de cavalleria?, Vilanova Obres, xi, 170.
    Fon.:
kəβəʎəɾíə (pir-or., or.); kaβaʎeɾíɛ (Ll.); kaβaʎeɾía (Tortosa, Val.); kavaʎeɾía (Cast., Al.); kəvəʎəɾíə (bal.).
    Etim.:
derivat de cavaller.