Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cavallet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAVALLET m. dim.
per cavall. Té aquests sentits translaticis:
I. || 1. imatge  Aucell de la família de les coraciàdides: Coracias garrula L. (Val.); cast. azulejo.
|| 2. Cavallet de mar: V. cavall II, || 1.
|| 3. Formiga que té les cames molt llargues i és molt corredora (Bagà, Gandesa).
|| 4. Insecte de la família dels libel·lúlids: Calopterix virgo L. (Aitona, Pego, Al., Elx); cast. caballito del diablo. També se'n diu cavallet del diable (Viladrau) i cavallet del dimoni (Manacor). V. cavall, II, || 3.
|| 5. Pregadéu, insecte de la família dels màntids: Mantis religiosa (Blanes). V. cavall, ii, || 2.
|| 6. Cavallet del diable: nom humorístic del vent (Cat.).
|| 7. Moneda d'un cèntim d'escut (Men.). S'hauria de ben refilar es mostatxo qui li volgués treure un cèntim de cavallet, Ruiz Nov. 79.
|| 8. Rebrot entorcillat de la redolta d'un cep (Organyà).
|| 9. Tavella tendra de fava, quan tot just comença a sortir després de la florida (Empordà).
|| 10. Espècie de tirant de cordellina que uneix la cara de l'espardenya amb la talonera i serveix per a subjectar-la al peu (Val.); cast. caballete. També se'n diu cavallet de Sant Francesc.
II. imatge  || 1. Cloedor; instrument d'espardenyer, que serveix per a cloure les espardenyes (Vilafr. del P., Falset, Morella).
|| 2. Escala portàtil per a collir fruita (Eiv.).
|| 3. Espècie d'escaleta que s'aplica a les moles del molí per a pujar-hi el moliner a engranar (Mall.).
|| 4. Cavall de serrar tions (Mall.). (V. cavall, iii, || 4).
|| 5. Cavall per alçar els carruatges (Mall.). (V. cavall, iii, || 6).
|| 6. Bastiment de fusta amb tres petges i suports apropiats per a sostenir el quadro que s'ha de pintar; cast. caballete.
|| 7. imatge  Espècie de banc de fusta que enmig té un forat i un embut per passar-hi la pasta i omplir botifarres, llonganisses i altres farciments (Cast., Benassal).
|| 8. Piló de fusta amb tres petges que serveix per posar-hi les potes de les bísties per a fer-les netes (Mall.).
|| 9. Espècie de pontet de ferro que en els torns de peu substitueix el suport (Torelló).
|| 10. Post de fusta que està posada dreta damunt el taulell del forn, per a sostenir els mànecs de les pales (Sueca, Cullera).
|| 11. imatge  Suport col·locat horitzontalment damunt tres peus, que serveix per a sostenir les peces llargues de ferro que el manyà ha de treballar (Val., Sueca).
|| 12. Suport en forma de forqueta que duien els soldats dels segles XVI a XVIII per a sostenir els arcabussos i altres armes de foc en el moment d'apuntar. Quatre spingarts ab los adreços y cavallets, doc. a. 1700 (BSAL, xxiv, 239).
|| 13. Pal travesser que va d'un petgell a la paret i serveix per a mantenir ben vertical l'arbre de la roda de terrisser (Selva del Camp).
|| 14. Bastó que va penjat davall cada pinte del teler de fusta, i que porta suspesa l'espasa corresponent (Sta. Col. de Q.).
|| 15. Un banc amb quatre peus, dos d'alts i dos de baixos, i a un extrem una barra curta, dreta, que serveix per a pujar teles als telers (Palma).
|| 16. Conjunt d'una barra de fusta horitzontal i una altra de vertical que sosté aquella, damunt la qual es posa un cap de l'aplegador quan el teixidor ha d'ensabonar el fil (Sineu, Sa Pobla).
|| 17. Banquet amb quatre petges que a un extrem té un caixó alt amb una escardussa fina damunt, que serveix per a cardar llana (Palma).
|| 18. Peça de cuiro que per un cap va unida al bast i per l'altre es divideix en diverses corretges que passen per damunt les anques de la bístia i s'uneixen als caps de la rebasta (Esterri, Pont de S., St. Feliu de P.).
|| 19. Joc de borles vermelles que es posa a la rebasta per adorn i per espolsar les mosques (Sort, Berga).
|| 20. Barreta de ferro que uneix les porcions anterior i posterior de la corba de l'arada mossa (Torelló, Oliana). També se'n diu pontet i fusellet.
|| 21. Bomba petita per a treure aigua (Barc., Mall.).
|| 22. La jàssera del sòtil, damunt la qual fan fort les bigues (Un Mall. Dicc.).
|| 23. Bastiment de fusta sostingut per quatre cames, que serveix per a suportar les caixes d'impremta; cast. chibalete.
|| 24. Suport de ferro per a sostenir la llenya de la xemeneia (Gandesa, Bellpuig, Morella, Val.); cast. morillo.
|| 25. Cadellet de molí (Val.); cast. citola.
|| 26. L'aresta superior d'una teulada, formada per una filera de teules on convergeixen els dos aiguavessos (Cat.); cast. caballete.
|| 27. Crestall o esquena d'ase que es fa damunt certes parets perquè no les faci malbé l'aigua de pluja (Cat.); cast. albardilla, caballete.
|| 28. Les pedres o tions que posen al costat de les bótes de celler perquè s'aguantin fermes (Un Mall. Dicc.); cast. poino, combo.
|| 29. Somereta de llaüt, de viola i de semblants instruments musicals (Lacavalleria Gazoph.).
|| 30. Espècie de trespeus de terra cuita que els terrissers posen en el forn, entre peça i peça, perquè en coure-les no s'aferrin (Val.); cast. atifle, caballete.
|| 31. Permòdol triangular per a sostenir prestatges; cast. palomilla (Labèrnia-S. Dicc.).
III. imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  imatge  Cavallets: dansaires que figuren en certes festes populars i duen una figura de cavall passada pel cos, de manera que simulen cavalcadors, i executen diferents danses i moviments coordinats. A Igualada es celebra aquest entremès per la festa major, i el formen dues o tres parelles d'homes que amb el cavall de cartó passat pel cos corren i salten al soroll dels fuets que porten. Danses semblants se fan a Castelló i a València per la festa del Corpus. A Mallorca s'usa la dansa dels cavallets a les viles de Pollença, Artà i Felanitx. En donam una descripció detallada, amb les tonades i l'expressió gràfica dels moviments, que devem al nostre col·laborador Mn. Antoni J. Pont i Llodrà.
Cavallets de Pollença. Són dos al·lots vestits a l'ampla, amb el cos passat per dins un cavallet de cartó. La seva festa és la de Sant Sebastià. Davant va l'estendard, portat d'un home vestit de guerrer romà que obre la marxa a compàs del fabiol i tamborino. Ballen amb dues tonades diferents: una pel ball de l'Ajuntament, i una altra per la processó.
Cavallets d'Artà. Són quatre, presidits per una dama. En la primera melodia que transcrivim d'aquests cavallets, en fer la nota volada del compàs 1, alcen la cama dreta i la deixen caure a la primera nota del compàs 2; a la darrera nota del compàs 2, alcen la cama esquerra i la deixen caure a la nota primera del compàs 3; a la darrera nota d'aquest compàs, alcen la cama dreta i la deixen caure a la primera nota del compàs 4. A la segona part del compàs 4 i a la primera del 5, que són notes accentuades, peguen un bot a cadascuna, i es repeteix el mateix en la resta d'aqueixa part. En començar la segona part es posen a marxar una passa cada temps, o sien, dues passes cada compàs; aquesta part es pot repetir quatre vegades sense fer final; a les dues primeres vegades poden marxar una passa cada temps començant amb el peu dret, i quan se repeteix la tercera i quarta vegada, per rompre la monotonia convé doblar el pas, és a dir, donar una passa cada mig temps, que serà córrer.
Cavallets de Felanitx. Són sis i una dama; van vestits de blanc amb sandàlies blanques, calçons curts un poc amples i oberts un poc a la banda, ben reblits de cascavells per tots els rivets, que són vermells; els cascavells són molt petits, donen molta gràcia al vestit i fan una remoreta molt agradable marcant el ritme de la melodia. La dama també va vestida de blanc, amb falda, sandàlies color de rosa i una roseta damunt el peu, i en la mà esquerra un ramell d'alfabeguera; la dama sempre fa tot el que pot per girar la cara al cavallet que fa l'evolució, marcant el compàs amb la mà dreta, que hi duu un mocador d'escambrai molt fi i ben brodat, i dóna l'entrada a tots els cavallets així com han de començar la seva tasca. Sempre duen el compàs, quatre botets, començant amb el peu dret, i el quart es repeteix amb el mateix peu i resulta que romanen amb un peu en l'aire. La dansa principal dels cavallets de Felanitx és el Pas doble, que es compon de quatre quadros anomenats Canvis, Pas nou, Passeig i Cadenilles. En els Canvis es col·loquen els cavallets i dama en la forma que s'indica en la fig. 1a; comença la melodia, i a indicació de la dama els nombres 1 i 2 comencen el moviment: se saluden traçant la primera part de la figura; tot seguit, el 3 i el 4 repeteixen el que han fet l'1 i el 2; després el 5 i el 6 fan la mateixa cosa. Cal advertir que les parelles de cavallets van fent els seus moviments al so de la melodia que transcrivim, alternant la primera part i la segona part de la melodia, de manera que els cavallets 1 i 2 es mouen al so de la primera part, els 3 i 4 al so de la segona, i els 5 i 6 altra vegada al so de la primera part; si es repeteix una vegada el moviment de les tres parelles, els cavallets 5 i 6 acaben amb la segona part de la melodia. Durant aquests moviments, la dama es passeja sempre de dalt a baix i de baix a dalt, donant l'entrada als cavallets que han de començar el ballet. En la segona part dels Canvis, els cavallets 1, 3 i 5 tracen la figura 2a al so de la primera part de la melodia, fent la dama el passeig de dalt a baix, i després els cavallets 2, 4 i 6 tracen la figura 2b al so de la segona part de la melodia, fent la dama el passeig de baix a dalt.—El Pàs nou consisteix en anar cada cavallet a saludar la dama i el cavallet que li fa parella, és a dir: durant la primera part de la melodia, el cavallet 1 saluda la dama i el cavallet 2; durant la segona part de la melodia, el cavallet 2 saluda la dama i el cavallet 1; es repeteix la primera part, i el cavallet 3 saluda la dama i el cavallet 4; es repeteix la segona part, i el cavallet 4 saluda la dama i el cavallet 3; es fa la segona repetició de la melodia fent els cavallets 5 i 6 les mateixes salutacions que havien fet les parelles anteriors. En la figura 3 van indicats el moviments successius dels sis cavallets en el Pas nou.—En el Passeig els cavallets fan els moviments que s'indiquen en la figura 4, un després de l'altre, sempre a indicació de la dama; aquesta davalla un punt cada vegada que es repeteix la melodia, o sia, a cada dues figures.—En el Passeig i Cadenilles, la dama es passeja menant el compàs amb el mocador, passant de dalt a baix dels cavallets mentres ells tracen la figura 5, tots de dos en dos; després dels cavallets 1 i 2 tracen la figura els 3 i 4, i després els 5 i 6. Quan els nombres 1 i 2 tracen la figura, el 3 i 4 passen al lloc de l'1 i el 2, i el 5 i 6 al lloc del 3 i 4; quan el 3 i 4 fan la figura, el 5 i 6 passen al lloc del 3 i 4 i l'1 i 2 al lloc del 5 i 6, i així van pujant tots fins a trobar-se en el mateix lloc del començament. Segueix la mateixa melodia del Pas doble i se traça la figura 6, pujant també els cavallets d'un lloc a l'altre, però la dama no es mou: tota la festa es fa per a ella, passejant-se de dalt a baix com s'ha dit a la primeria.—Un altre dels ballets que fan els cavallets és el Rotlo: primer es dóna una volta marcant el ritme, donant un cop amb el peu esquerre, i s'alça el peu endret, procurant fer sortir la cama dreta molt defora; acabant la melodia, la dama surt d'enmig del rotlo i fa rotlo amb els cavallets. Fet el rotlo, la dama surt d'enmig i va a saludar cadascun dels cavallets; aquests repeteixen la mateixa cosa d'un en un, traçant la mateixa figura un després de l'altre fins a acabar en el nombre 6 (V. figura 7).—Finalment, hi ha una altra exhibició dels cavallets en la Processó. El cavallets duen el ritme amb els peus; a cada quatre parts, que és la darrera del compàs, se repeteix amb el mateix peu, quedant amb l'altre a l'aire; en el penúltim i últim compàs donen tots una volta i es tornen col·locar en línia recta, com en el moment de partir. Sempre segueixen la processó de la mateixa manera fins que arriben als peus de l'altar major, on totd'una comencen les esses. Per donar la volta que deim en el penúltim i últim compàs de la melodia, s'ha d'entendre cada vegada que acabi la melodia que es repeteix sempre fins a l'altar major. Per donar la volta el cavallet no 1 passarà a la dreta, el 2 a l'esquerra; el 3 a la dreta darrera l'1, el 4 a l'esquerra darrera el 2; el 5 a la dreta darrera el 3, el 6 a l'esquerra darrera el 4. Donada la volta es posen en filera com sempre i repeteixen els mateixos moviments. A l'acabament de la processó fan la Cadena o les Esses; per començar les esses, els cavallets es giren de cara a la dama, i el moviment que aquesta fa el segueixen els cavallets passant un per l'altre; el cavallet 6 no es mou fins que la dama l'ha saludat ja en el seu lloc; després ja és partit com els altres. Segueixen fent la Cadena fins que els sacerdots ja estan col·locats tots dalt el presbiteri, i aleshores s'acaba. (V. la figura 8).
    Fon.:
kəβəʎέt (pir-or., or.); kaβaʎét (occ., Val.); kavaʎét (Cast., Al.); kəvəlέt (Valls, Maó); kəvəʎə́t (Mall., Ciutadella); сəvəʎə́t (Palma, Pollença, Manacor, Felanitx).